Urbanisme integrador

Fa pocs dies, es presentà el llibre blanc Barcelona, capital d’un futur estat editat per l’ajuntament de Barcelona. He tingut l’honor d’escriure el capítol Barcelona, capital per a tothom que és una petita reflexió sobre la nova perspectiva que han de tenir comprensió del fet immigratori a la ciutat de Barcelona. L’entrada al blog és una part d’aquest article.

La perspectiva d’entendre la diversitat com una oportunitat per transformar la Barcelona capital s’ha de projectar als diversos àmbits de la política municipal. Un d’aquests és l’urbanisme. Barcelona és una ciutat d’alta densitat. Aquesta circumstància afavoreix que persones molt diverses convisquin en un espai molt limitat i comparteixin el mateix espai públic, equipaments, sistema de transport, etc. Els urbanistes indiquen que l’espai urbà s’està convertint només en un lloc de pas en detriment de la seva capacitat d’afavorir les relacions i la creació de vincles entre els ciutadans. L’urbanisme de Barcelona ha de trobar la manera de facilitar el diàleg de la diversitat cultural de la ciutat, les relacions entre els ciutadans i integrar la seva pluralitat en l’espai públic.

Per fomentar la convivència entre els barcelonins, la ciutat ha de disposar d’àmbits on les persones es puguin trobar i relacionar. Cal crear entorns urbans amb espais per a la comunicació, la trobada, el joc, el lleure, etc., d’acord amb la complexitat de la societat barcelonina. Els ciutadans de Barcelona han de poder compartir l’espai i el temps a $ de dialogar, confrontar les seves pràctiques socials i teixir la convivència.