No podem tenir por de l’Islam

Avui, com ahir, el món està commocionat i preocupat per varis fets que tenen l’Islam com a denominador comú. El criminal atemptat ocorregut avui al Pakistan ens situen novament davant la barbaritat del fonamentalisme islàmic en versió terrorista. Els fanàtics islamistes manifesten una brutalitat que no s’atura. El radicalisme islamista ha instal·lat la por en bona part de la nostre societat. Des de fa setmanes els alemanys de Dresde es mobilitzen convocats per l’organització Pegida. Les sigles en alemany d’aquesta organització volen dir Patriotes contra la islamització d’Occident. El que eren unes petites protestes, ara aplega a milers de ciutadans de l’estat de Saxònia,  territori amb baixa immigració, només un 2,2%, on els els àrabs representen només el 0,1%.

És evident que en la nostre societat hi ha por a l’extremisme violent de l’islamisme fonamentalista. Hi ha inseguretat perquè persones aïllades poden provocar vertaderes desgràcies. Però també és cert que els nou populismes projecten aquest temor com a refús general a l’Islam. Temo que aquesta visió comença a condicionar alguns medis de comunicació. Arran de l’assalt a la cafeteria de Sydney varis diaris i prestigiosos periodistes de ràdio han presentat aquest fet com una manifestació de l’actuació de “llops solitaris” del gihadisme internacional. Però la realitat era una altra. Totes les informacions aportades sobre l’individu de la cafeteria de Sydney indiquen que tenia més de desequilibrat mental que de terrorista religiós. Tan se val, molts tertulians han fet força escudella amb aquest tema i alguns, posseïts per un sensacionalisme desmesurat, han arribat a afirmar que Barcelona és una de les capitals mundial de l’agitació terrorista islàmica.

L’exageració gratuïta d’aquests temes i el descontrol informatiu enlloc d’asserenar els esperits, prou agitats per les notícies reals de la violència islàmica, els altera i els agita sense control. A la fi de tot plegat, el debat equànime sobre aquestes temes està substituït per la repetició d’estereotips que no ajuden a la convivència amb els musulmans de casa nostra. Lamentablement, les opinions es polaritzen i s’entortolliguen darrera d’idees preconcebudes sense adonar-se l’interès que tenen els nou populisme per pescar en les aigües agitades per l’ancestral por als diferents. Ens cal debatre serenament i adonar-nos que el projecte cívic de convivència també aplega a persones de fe musulmana. L’enfrontament no està amb l’Islam sinó amb el fanatisme violent i extrem ara expressat en la religió musulmana. No podem tenir por de l’Islam perquè tenir-lo seria una de les grans victòries dels intransigents, dels fanàtics i dels terroristes.