La crisi,
especialment les dificultats financeres extremes, ha provocat una interessant reflexió
sobre el que són les Administracions Públiques, el que fan i com ho fan. El
moment estimula la imaginació i la creativitat alhora de repensar les
organitzacions públiques. El punt de partida està clar: no es pot continuar amb
l’actual model de les Administracions Públiques. Aquestes, sense explicitar-ho
directament, actuaven com a grans institucions contractistes d’ocupació
pública. Poc importaven els resultats de la gestió pública, ni el seu rendiment
ni la seva productivitat, mentre les institucions públiques actuessin com a
bones agències de col·locació. Alguns territoris d’Espanya, l’índex de
funcionaris és molt alt si es compara amb altres. Una dada interessant,
probablement correlacionada amb l’anterior, és el grau d’ocupació que el sector
públic proporciona als partits i als sindicats. Sobre aquesta qüestió hi ha
poques dades, però moltes intuïcions.
Les actuals
Administracions Públiques foren pensades per una societat que jo no és. Aquesta
societat no pot suportar els elevats costos econòmics que comporta la seva gestió.
El sistema públic s’havia organitzat a partir d’una paper institucional de les
Administracions Públiques que s’ha demostrat incapaç per atendre les demandes
en constant canvi de la societat, la globalització dels mercats i una
ciutadania que exigeix més transparència i participació política. Quan això no
es dóna, apareixen importants nivells de desafecció. Les estructures públiques,
pesades i atrapades per les seves burocràcies interminables, són incapaces d’atendre
i donar resposta els ràpids canvis de la societat. En més d’una ocasió hi ha la
sensació que la societat està al servei de les Administracions Públiques i dels
interessos dels nombrosos cossos de funcionaris, Aquesta és la situació, ens
troben davant la fallida del sistema públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada