Llibertat religiosa i d’expressió sense límits

Les paraules del papa Francesc en el vol de Colombo (Sri Lanka) cap a Manila (Filipines) han provocat un petit enrenou. Després de reiterar la seva condemna als assassinats de Charlie Hebdo ha manifestat davant dels periodistes que l’acompanyen en el seu viatge pastoral que “no es pot insultar la fe dels altres”. El papa Francesc fou clar i contundent a l’afirmar que calia establir uns límits a la llibertat d’expressió. Cal reconèixer que el papa Francesc és sincer i diu el que pensen sense emprar filtres que puguin enterbolir el seu pensament. Però aquest cop, la seva positiva espontaneïtat podria haver tingut una continuïtat en forma de matís per tal d’ampliar el sentit de la seva reflexió. No ho feu i les seves paraules han generat més que una discrepància.

El papa Francesc podria haver afegir que tant la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa són llibertats fonamentals i ambdues cal viure sense més restriccions que les que un mateix es vulgui imposar. En les relacions entre aquestes dues llibertats sorgeixen alguns pocs límits que cal procurar no traspassar. Un d’ells és ofendre les creences  de l’altra i, en sentit contrari, pretendre limitar la llibertat d’expressió per no ofendre. La resolució d’aquest dilema no pot ser per una restricció de les llibertats, sinó per una educació personal que permeti exercir les dues llibertats de forma responsable. Això vol dir que les limitacions a les dues llibertats no poden ser imposades per una normativa, sinó auntoimposades per una decisió ètica.

És evident que per moltes persones les creences religioses són fonamentals i que poden incomodar-se profundament davant del seu escarni i de la seva facècia. Sabent d’això cada persona ha d’administrar la seva llibertat personal d’expressió al saber que altres persones es poden ofendre. Però, situats en aquests punt, considero que val més, no tant pels efectes presents sinó per les futures conseqüències, no restringir la llibertat d’expressió i respectar que, en nom d’aquesta es pugui ferir les sensibilitats religioses dels altres. Personalment no m’agrada la sàtira de les creences dels demés. Valoro que ha d’haver-hi un límit que caldria respectar, però mai des de la imposició de censures sinó per un codi deontològic assumit per tots. Perquè, si es comença a restringir alguna llibertat, la d’expressió, a la fi s’acaben restringint totes les altres llibertats. En el països en que l’ofensa religiosa està prohibida i que la blasfèmia pot comportar, fins i tot, la pena de mort, també està restringida la llibertat religiosa per aquelles religions que no són la majoritària religió islàmica.