L’assassinat dels periodistes
del setmanari francès Charlie Hebdo i els policies de vigilància m’ha deixat
sense respiració. La brutalitat de l’acció terrorista no admet altre
qualificatiu que repugnància, indignació, ràbia i impotència. Aquests assassins
no poden invocar el nom de Déu, Alà. El fanatisme encega els ulls de les seves
ànimes, ofusca la seva raó i seca el seu esperit. Un fanàtic és un sepulcre
vivent, un cos sense vida. Allí no hi espai per cap Déu. L’amor al proïsme, la
regla d’or de totes les religions, no té cabuda en les ments venjatives dels
radicals islamistes.
De cap manera Alà
serà tingut com a gran sota les mirades plenes d’odi del que prem el gatell en
nom seu. Davant l’esclavitud d’aquest desamor, la ciutadania hem de tenir clar
que el problema no està en l’Islam sinó en els terroristes fanàtics. Per això
la resposta ja de ser, en primer lloc, de solidaritat amb les famílies dels
morts i compartir el dolor de la societat francesa davant la incomprensible barbaritat
d’aquestes morts. Tot seguit cal manifestar fermesa en la defensa dels valors
democràtics. Davant d’aquestes accions violentes la resposta no pot ser la
radicalitat en direcció oposada. El camí no és la denúncia de la suposada
islamització d’Europa, com fa el moviment xenòfob alemany Pegida; sinó la plena
defensa dels valors democràtics, l’afirmació de la convivència pacífica i l’enteniment
humà des del respecte de les creences personals.
Mantenir-se ferms en
aquest direcció no ha de fer perdre de perspectiva el combat necessari contra
els suports i complicitats que aquests grups radicals tenen en alguns països de
l’Orient Mig. Cal denunciar i desemmascarar les ambigüitats d’alguns països del
Golf que no dubten en finançar clubs esportius europeus, i altres esdeveniments,
alhora que faciliten la consolidació dels extremismes violents de l’Estat
Islàmic. Aquesta actitud és inadmissible per més llaminers que siguin els
contractes publicitaris que proporcionen aquests països. Les societats
occidentals han de ser estrictes i intransigents, i exigir el respecte als
drets humans en aquests països i denunciar les connivències que poden tenir amb
grups violents, com per exemple els que persegueixen els cristians de l’Orient
Mig. La ciutadania europea, i de forma especial les religiós a Europa, han de
un front comú per defensar la fraternitat universal i la convivència, aquí i on
sigui. Les persones religioses han de ser les primeres en denunciar el segrest de
la religió per part de persones que odien i han de recordar que les religions són
propostes d’amor, la pau i l’enteniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada