La
fi de la postmodernitat ha afectat profundament les grans tradicions
religioses. La majoria d'elles han estat interpel·lades en el nucli de la seva
identitat. Algunes, guiades per l’afany de seguir essent rellevants en les
consciències dels individus, han iniciat un camí profund de renovació que les
distancia de les seves identitats o creences bàsiques. La religiositat de la
societat hipermoderna es formula a partir de noves realitats religioses. La
dissolució d'algunes de les fonts tradicionals de sentit ha estimulat la
renovació de les religions tradicionals i la recerca de noves expressions
religioses, com també l’aparició de noves espiritualitats algunes sense cap
referent religiós tradicional. Dona la impressió que algunes confessions
religioses per tal de fer-se comprensibles a la mirada escèptica de la cultura
contemporània han aprimat tant les seves creences que han arribat a difuminar
llur identitat.
Dins
del nou pluralisme religiós un dels fenòmens més destacat és l’aparició de
noves confessions sense massa relació amb les tradicions religioses. La cultura
contemporània ha desenvolupat noves expressions religioses a partir de la recomposició
de les creences pròpies de la societat moderna. Alguns d'aquests nous fenòmens
religiosos es presenten com a superació dels límits de les tradicions
religioses arrelades. El gran relat religiós, fonament de la identitat
històrica de moltes confessions, ha estat substituït progressivament per unes
noves religions molt aprimades doctrinalment. Les noves creences religioses
modernes, a diferència de les formes de creença tradicional, no tenen masses
dogmes i normes morals. Són presentades com religions còmodes, fàcils i molt
adaptades a les necessitats particulars de cada individu i que li ofereixen
solucions immediates a les demandes espirituals. Ofereixen noves propostes de
significat i proposen camins de desenvolupen personal orientats a cercar la
ràpida felicitat o una salvació individual segura. Més aviat, eviten una
fixació normativa de la fe. Les religions modernes manipulen elements de
l’imaginari religiós tradicional a fi de fer-se més atractives.
Moltes
d’aquestes noves manifestacions eclesials proposen una nova identitat a
l’experiència creient. Resulten seductores perquè són molt flexibles i
adaptables a les necessitats de les persones. Són atractives perquè són poc
exigents per qui les practica; tenen poques prescripcions i obligacions; i
demanen poc sentiment de pertinència per tal de ser considerat un seguidor.
Aquestes religions accentuen el pol individual de l’experiència creient davant
l’horitzó comunitari de les tradicions religioses majoritàries. La majoria
d'aquestes noves religions capten l’atenció dels seus seguidors a partir d’una
gestió dels sentiments i emocions. Permeten combinar diferents elements de les
diferents tradicions religioses existents o incorporar-ne de nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada