Noves expressions religioses

La fi de la postmodernitat ha afectat profundament les grans tradicions religioses. La majoria d'elles han estat interpel·lades en el nucli de la seva identitat. Algunes, guiades per l’afany de seguir essent rellevants en les consciències dels individus, han iniciat un camí profund de renovació que les distancia de les seves identitats o creences bàsiques. La religiositat de la societat hipermoderna es formula a partir de noves realitats religioses. La dissolució d'algunes de les fonts tradicionals de sentit ha estimulat la renovació de les religions tradicionals i la recerca de noves expressions religioses, com també l’aparició de noves espiritualitats algunes sense cap referent religiós tradicional. Dona la impressió que algunes confessions religioses per tal de fer-se comprensibles a la mirada escèptica de la cultura contemporània han aprimat tant les seves creences que han arribat a difuminar llur identitat. 

Dins del nou pluralisme religiós un dels fenòmens més destacat és l’aparició de noves confessions sense massa relació amb les tradicions religioses. La cultura contemporània ha desenvolupat noves expressions religioses a partir de la recomposició de les creences pròpies de la societat moderna. Alguns d'aquests nous fenòmens religiosos es presenten com a superació dels límits de les tradicions religioses arrelades. El gran relat religiós, fonament de la identitat històrica de moltes confessions, ha estat substituït progressivament per unes noves religions molt aprimades doctrinalment. Les noves creences religioses modernes, a diferència de les formes de creença tradicional, no tenen masses dogmes i normes morals. Són presentades com religions còmodes, fàcils i molt adaptades a les necessitats particulars de cada individu i que li ofereixen solucions immediates a les demandes espirituals. Ofereixen noves propostes de significat i proposen camins de desenvolupen personal orientats a cercar la ràpida felicitat o una salvació individual segura. Més aviat, eviten una fixació normativa de la fe. Les religions modernes manipulen elements de l’imaginari religiós tradicional a fi de fer-se més atractives.

Moltes d’aquestes noves manifestacions eclesials proposen una nova identitat a l’experiència creient. Resulten seductores perquè són molt flexibles i adaptables a les necessitats de les persones. Són atractives perquè són poc exigents per qui les practica; tenen poques prescripcions i obligacions; i demanen poc sentiment de pertinència per tal de ser considerat un seguidor. Aquestes religions accentuen el pol individual de l’experiència creient davant l’horitzó comunitari de les tradicions religioses majoritàries. La majoria d'aquestes noves religions capten l’atenció dels seus seguidors a partir d’una gestió dels sentiments i emocions. Permeten combinar diferents elements de les diferents tradicions religioses existents o incorporar-ne de nous.