Vaig
sentir una excel·lent intervenció de Miquel Esteve, Comissionat d’Immigració i
Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Fa mal qualificar les seves
paraules perquè, a més d’un bon amic, tècnicament és el meu superior jeràrquic.
Però, les coses són com són, la intervenció d’en Miquel aportà fou molt bona
perquè aportà un punt de vista que permet aproximar-se al tema de la immigració,
i altres qüestions, amb una visió renovada i útil per la gestió pública. A
partir de la seva experiència dins de l’àmbit de l’ensenyament en centres de
forta immigració i diversitat, i posteriorment des de la seva responsabilitat
municipal, en Miquel proposà diferenciar tres àmbits de polítiques públiques
complementàries: immigració, gestió de la diversitat i vulnerabilitat. Es
tracta d’un àmbits polítics diferents perquè parteixen de realitats distintes, utilitzen
conceptes amb lògiques diferenciades i tenen subjectes d’actuació no sempre
coincidents.
Resumeixo
les ses idees. Primer, les polítiques d’immigració estan limitades al processos
d’acollida i els primers moments d’integració dels nou vinguts a la societat de
rebuda amb tota la problemàtica associada d’ocupació, habitatge,
escolarització, atenció social, aprenentatge lingüístic, entre altres aspectes.
Però aquest estadi dura un temps limitat. Després d’un període d’acolliment les
persones que, en un moment foren immigrants, esdevenen ciutadans que han d’assumir
els corresponents drets i deures de viure en una comunitat concreta. Els canvis
socials dels darrers anys han fet la societat catalana més plural i diversa de
tal manera que els governs municipals han gestionar la comunitat local des de la
diversitat cultural i han de saber integrar als ciutadans en una identitat
compartida respectant la pluralitat d’identitats viscudes com a referents personals.
Dins d’aquest àmbit s’han d’incloure totes les qüestions relacionades amb la
convivència cívica i el respecte a les llibertats de consciència i de religió.
Finalment,
el tercer àmbit amb lògica pròpia i diferent de l’anterior, són els temes
relacionats amb la vulnerabilitat. Alguns ciutadans poden ser més vulnerables
que altres a patir situacions que, si són mal abordades, poden situar-los en la
marginació, pobresa o exclusió social. Una de les característiques de l’actual
risc de vulnerabilitat és la seva alta variabilitat social, un exemple d’això
és que avui en dia s’han modificat notablement els perfils dels usuaris del
serveis socials assistencials, tant en les institucions públiques com privades.
La crisi ha palesat l’ampliació dels grups socials susceptibles de
vulnerabilitat. En qualsevol cas, el risc d’exclusió social no està associat necessàriament
a la condició d’immigrant o de nova ciutadania. Com tampoc, els problemes
d’identitat dels nous catalans, o no tan nous, estan correlacionat a problemes de
situació o nivell de renda. Tota aquesta nova perspectiva aportada per en
Miquel Esteve resulta molt útil per confeccionar les propostes programàtiques
de les properes eleccions municipals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada