He
tingut l’oportunitat de presentar el meu llibre La vida en un blog a la comunitat de monges benedictines de sant
Benet de Montserrat. Imatge inaudita: jo, representant del gènere masculí, explicant
a tota la comunitat femenina on s’havia acompanyat la Roser el contingut del
llibre i el perquè vaig escriure’l. Durant uns tres quarts d’hores vaig anar deixatant
els diferents capítols i seccions del llibre. El fet que hagués transcorregut
un cert temps de la seva publicació em serví per prendre distància de l’obra i
presentar-la des d’una perspectiva més madurada de la que tenia quan fou
redactada.
Vist
el llibre amb la distància que proporciona el temps permeté adonar-me que no
vaig tractar amb prou intensitat el tema de la dona dins de l’Església
catòlica. Reconec que aquesta és una de les mancances del llibre i que
necessito recuperar en proper escrits del meu blog. És evident que aquesta és
una de les grans qüestions que els catòlics hem d’assumir que no s’han donat
les passes necessàries per resoldre el paper que tenen les dones en l’Església.
S’han dit moltes coses, s’han fet moltes propostes però la realitat segueix
donant l’esquena a les dones en molts àmbits eclesials.
La
presentació del llibre em serví per confirmar el que fou la gran motivació de l’obra:
llegir la realitat des de la mirada d´un cristià conciliar compromès amb el seu
temps. Al tornar sobre tot el que havia escrit descobrí que els textos s’havien
de llegir pausadament, contemplar-los i meditar-los, i tot seguit veure la seva
traducció en la vida del lector. Eren textos pensats per practicar la Lectio divina. En definitiva, davant de
moltes obres, els lectors hem de fer el mateix que feu la Verge Maria en l’adoració
dels pastors “Tothom que ho sentia
quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu
cor i ho meditava” (Lc 2,18-19). Maria contemplava la realitat, la guardava
en el seu cor i la meditava. Això és el que pretén contribuir el meu llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada