Senyor, sóc un professional

Aquest matí he entrat a una ferreteria per comprar una pintura. Havia decidit repintar un petit objecte i demanava consell de com fer-ho, doncs era una feina una mica delicada i no en tenia ni idea de com fer-ho. La dependenta de la ferreteria no estava massa avesada en pintures de bricolatge. Mentre es disculpava per la seva ignorància, he notat que algú em tocava l’espatlla hi hem deia somrient i amb un to molt amable “senyor, sóc un professional li puc explicar com fer-ho”. Era una persona d’uns trenta anys impecablement vestit amb un mono blanc de pintor degudament tacat com es propi del seu ofici. En poques paraules, totes plenes d’orgull de domini de l’ofici de pintor de parets, m’ha explicat com pintar el meu objecte. Ha estat una master class de pocs segons i molt ben feta.

Explico aquesta anècdota perquè aquest jove pintor ha estat, en primer lloc, una persona servicial i educada. Podia haver-me ignorat i anar a resoldre el seu problema, però no ho ha fet. Ha destinat part del seu temps per donar-me el seu consell com a professional i ho ha fet amb un sentiment d’orgull que he trobat excepcional, extraordinari. M’ha agradat que aquest jove pintor es sentís complagut i satisfet pel seu ofici. El gust per la feina ben feta forma part de la cultura del treball que hem sostingut els catalans al llarg dels temps. Aquest amor per fer bé la feina és un dels principis irrenunciables del que podríem considerar el tarannà dels catalans. Malauradament, la improvisació i la rapidesa per fer les feines, ha malmès el vertader sentit d’aquests principis. Ara, ficats com estem en pensar la Catalunya del futur, no hauríem de perdre els principis que han presidit històricament la societat catalana.