He
vist venir el reis d’Orient cavalcant plàcidament per les ones del Mediterrani.
Al fer-se fosc el port de Llafranc s’ha omplert de mainada delitosa per veure
les barques que transportaven els reis. Puntualment, com solen ser els homes de
mar de paraula, han girat tres barques ben engalanades amb lluminoses amb potents
bombetes leds. De lluny, les llums perfilaven la silueta de la il·lusió. La mainada,
cap cop més agitada, fixava la vista a l’entrada del port. Poc a poc, les
siluetes de les barques es feien més grans i definien be ja les imatges dels personatges.
Els
reis s’obrien pas en la negror de la nit i la seva sabia presència esbategava les
emocions. La xicalla cridava fort. Volien centrar l’atenció dels il·lustres passatgers
de les barques. Primer, eren personatges sense personalitat definida, però un
cop girada la bocana del port fou evident que la última barca centrava totes
les mirades. Els tres reis saludaven afectuosament i miraven sense veure. Cada
nen i nena del port es sentien mirats cada un directament. Així ho deien als
seus pares. Els seus ulls s’obrien a la màgica nit de Reis. Mentrestant, més d’un
adult enyoràvem el dies en que també ens havíem sentit mirats pels reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada