El Faraó

Aquest nom pot designar varies coses. Un faraó pot ser un sobirà de l’antic Egipte o un joc de cartes; però també és el nom d’una imponent roca del massís montserratí. Antigament aquesta roca se la coneixia com l’agulla del Mig i és fàcilment identificable des del municipi del Bruc. Avui he tingut la sort de poder-la veure de molt a prop, quasi la he pogut tocar amb les meves mans. Feia més d’un any que no caminava pel massís de Montserrat i avui ho he tornat a fer. Assegut al coll de la Palomera he contemplat, fins a saciar la mirada, aquesta regió montserratina on, per damunt de tot s’enlaira l’esvelta figura del Faraó acompanyada, de lluny estant, per la Proa, la roca de l’Arítjol, el Montgròs, els Plecs del Llibre, l’Ajaguda i, una mica més lluny, l’Albarda Castellana, i, encara més lluny, els Pallers o els Gorros. Tot això a l’abast de la meva mirada.

La contemplació de les agulles montserratines m’omple de delit. Camino tot sol. Reconec que és una decisió arriscada, però al fer-ho gaudeixo amplament de la soledat i escolto el silenci de l’entorn. Durant estones medito, només sento el meu interior perquè els pensaments s’han enfilat per les canals. Tinc la ment en blanc i només camino. La mirada observa els capricis de les rares agulles i roques d’aquesta muntanya. Cada una és una singularitat capritxosa i totes elles formen la gran diversitat d’aquest indret. Tot és diferent, cada forma és singular i única. La mirada no acaba d’abastar l’immens paisatge montserratí. Pels camins descobreixo antigues senyals de pintura que evoquen a persones que m’han precedit pel mateix itinerari. Mentre camino, els porto en mi. Això és Montserrat.