La fe, escàndol i absurd

La celebració de la Pasqua cristiana genera més d’un dubte o incredulitat a algunes persones, especialment entre les que qüestionen la fe des dels postulats racionalistes. Per ells, l’imperi de la raó desautoritza les creences religioses que, si són respectades, són considerades fantasioses o pròpies d’una cultura primitiva. A la base dels seus arguments hi ja la convicció de que la fe no és explicable per la raó. Per això, per a ells, l’experiència pasqual és un absurd. Aquests pressupòsits, que estan bastant estesos, tenen una base que pot ser assumida, en part, també pels cristians sens cap dificultat, ja que la confessió cristiana del Crist ressuscitat es fonamenta en una vivència de fe creient que, si bé necessita de la raó per transmetre’s la transcendeix perquè, com a experiència personal es situa en un altre domini.

Això, no representa ni una limitació de la fe ni un menyspreament de la raó. Ambdues, fe i raó, és necessiten, s’enriqueixen i es complementen, però expressen dimensions diferents de l’existència humana. Cal acceptar aquesta autonomia relativa d’aquestes dues realitats vivencials. Sant Pau deia que la fe cristiana no es fonamenta en “signes prodigiosos”, tal com volien els jueus del seu temps; ni en la “saviesa” dels grecs, sinó en Jesús crucificat que és “escàndol” i un “absurd”. La cita sencera de Co 1,22-25 és: “Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes”. La fe es acosta a una altra saviesa que s’hi arriba a través del descobriment del Crist ressuscitat que, si per uns és un escàndol i per altres, un absurd, pels cristians ens aporta l’esperit que il·lumina la foscor. Per això, retornat de nou a sant Pau, “ja que heu ressuscitat amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Poseu el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2).