He
passat els dies de Setmana Santa a Prats i Sansor, petit poble de la Cerdanya
al redós de la Tossa d’Alp i la serra del Moixeró. La bellesa del paisatge
omple la mirada i en la seva contemplació s’experimenta la sensació de pau
interior. A voltes som el que mirem, o volem contemplar. Qualsevol indret de la
Cerdanya invita l’admiració. He aprofitat per caminar i apamar cada espai de la
vall o trescar pels indrets agraïts de les seves muntanyes. La Roser i jo ens
hem familiaritzat amb el silenci de les petites valls i hem seguit rierols fins
trobar moltes de les petites esglesioles romàniques que donen la impressió d’haver
estat sembrades per Déu. La que transmeten aquestes capelles no és obra divina,
sinó de l’encert de persones temoroses que saberen mostrar la seva devoció
cristiana.
No
és difícil descobrir aquests indrets plens de petites propostes sensorials.
Només cal agafar un planell i endinsar-se per els innumerables racons naturals
inèdits a la pressió humana. Però, de la mateixa manera que la Cerdanya ofereix
moltes facilitats pel gaudi, també presenta molts indrets on la pressió humana
fa insostenible fruit el plaer dels seus entorns, Per sort, l’espècie humana és
gregària i té la tendència de reunir-se, amuntegar-se en determinats llocs. Per
sobreviure en La Cerdanya només cal evitar-los.
Però, per si per alguna
desgràcia per accident es va a parar a alguns d’aquells llocs on s’apleguen els
consumidors de la Cerdanya es quan es fa més evident l’estupidesa humana. Només
cal seure’s en un pedró i esperar. Tard o d’hora passaran per davant dels
nostres ulls tots els mitjans possibles de transport humà. Files de quads
aixecant polseguera, avionetes, avions sense motor i helicòpters petits, cotxes
tot terreny conduits per individus amb gorres de beisbol i ulleres fosques
especialistes en passar torrents quan més ràpid millor, motos de trial que
trenquen l’harmonia del silenci, ciclistes amant del cicloturisme per camins
quan més estrets millor i riuades de gent vestides amb roba comprada en una
gran superfície. Per ser força feliç a la Cerdanya, només cal saber quina
direcció cal prendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada