Baròmetre de la diversitat religiosa a Catalunya

Amb el bon fer i encert habitual, la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat ha publicat el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la diversitat religiosa. Aquest estudi, realitzat a finals del 2014, és molt positiu perquè proposa una radiografia precisa del posicionament dels catalans i catalanes en relació al fet religiós. El baròmetre és un enquesta realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió pel Departament de Governació i Relacions Institucionals sobre una àmplia mostra, 1600 persones, d’entrevistes domiciliàries seguint quotes encreuades de sexe i edat per província i lloc de

naixement, amb una durada efectiva final de 18,52 minuts/enquesta. Per les seves característiques tècniques l’enquesta ofereix un 95% de marge de confiança.

Les dades demostren que els catalans i catalanes tenim un grau de coneixement de la diversitat religiosa força variat segons el seu perfil sociològic i de la religió avaluada. Quan es pregunta sobre com valorar la importància de tenir referents de les diferents religions, un 14% d’entrevistats consideren que és molt important conèixer les religions i un 46,3% ho creu bastant important. Això representa que un 61,1% dels catalans i catalanes valoren important conèixer les religions. Resulta rellevant que aquest opinió es expressada, de manera significativa, per persones entre 25-34 anys, de procedència urbana i no necessàriament creients. Dades a tenir molt present.

Sobre la identitat religiosa l’enquesta permet saber la implantació de les diferents religions a Catalunya. Les dades demostren que Catalunya és cada vegada més diversa des del punt de vista religiós. Un 52,4% dels catalans es declara catòlic, un 30,2 ateu o agnòstic. La minoria religiosa majoritària és la musulmana amb un 7,3%. El 55,1% de les persones entrevistades manifesten que tenen alguna creença religiosa. El perfil sociològic significatiu indica que són persones de més de 65 anys, nascudes fora de Catalunya i de religió catòlica o musulmana. En relació a la pràctica religiosa, el 65% dels enquestats manifesten que no en tenen cap. El grau de desafecció en relació als centres de culte és important, ja que un 90% de les persones entrevistades no desitgen anar a cap centre de culte, el 54,8% diu que no ho fan per manca de temps. En l’àmbit de les relacions personals el 82,1% d’enquestats diuen que han conegut a persones d’altres religions, bé per raó de veïnatge o per motius de feina. L’Islam és la religió que té més interrelacions personals, un 62%. Sobre l’encaix de l’assignatura de religió confessional dins l’escola un 51,1% dels enquestats estan en contra de l’actual situació i només un 41,8% està d’acord. Si en lloc de l’actual model s’introduís una assignatura de cultura religiosa llavors s’assoleix un consens del 71,1% i només un 24,4% hi està en contra.

Són interessants les respostes associades a la percepció de l’estat de la llibertat a Catalunya. Sobre l’obertura de nous centres de culte el 55,1% dels enquestats hi estan d’acord, mentre que un 39,1% estan en contra. Analitzant el perfil sociològic de les persones favorables s’observa que són individus nascuts fora de Catalunya, joves, habitants de poblacions de tamany mig i bàsicament musulmans. Segons el baròmetre un 28,1% de persones creuen que el dret a la llibertat religiosa està molt garantit i un 50,5% considera que bastant, la suma és 78,6%. En relació a l’acceptació de la llibertat religiosa, el 93% dels entrevistats afirmen que mai han estat discriminats per raó de la seva religió. Pràcticament el 90% dels enquestats afirmen que tenen la percepció de que es respecta la llibertat religiosa a Catalunya. Sobre la diversitat religiosa, el 52% consideren que és un enriquiment, mentre que el 14% afirmen que és una amenaça perquè posa en risc l’estil de vida. Resulta curiós com alguns medis han destacat aquest percentatge i han minimitzar l’alt consens sobre el valor positiu de la diversitat.

Sobre la ubicació dels centres de culte la majoria d’enquestats, un 77,6%,  manifesten que no els molestaria la proximitat d’un centre catòlic, un 61,3% pensa el mateix en relació als Testimonis Cristians de Jehovà, un 64,8% en el cas dels protestants, un 67,2% en relació als budistes, 63,3% dels jueus y el 65,7% sobre els cristians ortodoxes. Els musulmans són els que recullen l’oposició més frontal: un 14,4% d’entrevistes consideren que els molestaria molt tenir una mesquita al costat de casa, mentre que el 12,4% dels entrevistats manifesten que el molestaria bastant. En l’àmbit de les polítiques públiques, entre diferents preguntes, destaquen que avaluen amb bon grau d’acceptació, un 61,5%, que un alcalde o alcaldessa es reuneixi sovint amb representants de les comunitats religioses; o el 63,5% troba bé el fet que les autoritats públiques assisteixin a actes organitzats per les confessions religioses. El 73% del enquestats estan totalment d’acord o més aviat a favor de que existeixin centres d’oració en equipaments públics com hospitals, centres penitenciaris o aeroports.

Val la pena consultar aquest baròmetre per saber com som els catalans i catalanes en relació a les religions i, amb més detall, analitzar els indicadors sociològics que es desprenen de l’enquesta.