La
noticia és espantosa: una dotzena d’immigrants subsaharians foren tirats a la
mar només per ser cristians. Quan la pastera en que anaven cap a Itàlia estava
a punt de naufragar els ocupants es posaren a pregar a Déu. Un d’ells, demà en
veu alta ajut a Crist i aquí començà la tragèdia. Els immigrants de religió
musulmana aïrats tiraren el noi a la mar cridant que només es podia pregar a
Al·là. Quan uns altres companys cristians del noi protestaren, també foren
llançats al mar. Al final, quan després d’aquest mal moment la pastera arribà a
Itàlia i foren coneguts els fets, els subsaharians musulmans han estat acusats d’assassinat
amb l’agreujant d’odi religiós. Un dels supervivents manifestà que no comprenia
com la religió, davant del perill de naufragi, enlloc d’ajudar a afrontar el
destí comú hagués estat motiu de divisió i odi.
¿Com
és possible que una religió sigui tan terriblement inhumana? ¿perquè la
crueltat extrema troba justificació religiosa?, ¿perquè preval més el fanatisme
excloent que la misericòrdia davant del proïsme?. Aquest trist fet, ens ha de
commoure a seguir treballant a favor del diàleg interreligiós per poder conviure
en la diversitat religiosa. Però, quan passen fets com els comentats, quan una
religió és font d’odi tan extrem, es necessari deixar clar que no s’actua en nom
de Déu o Al·là. L’odi religiós continua sent font de conflictes i tensions a l’Àfrica
subsahariana i els cristians, acostumen a ser els més afectats. El martiri d’aquests
cristians anònims ha de fer-nos prendre consciència que aquest situació demana
un treball conjunt de totes les religions, especialment en alguns països africans
perquè aquests fets no es tornin a produir mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada