Xarxa per la convivència

Aquest és el nom de la interessant experiència impulsada al municipi de Roses per Mohamed El Amrani. Aquest jove , de 22 anys, d’origen marroquí, és una bona mostra de la força de l’emprenedoria i la innovació social aplicada en el sempre difícil àmbit dels joves immigrants. L’èxit de la seva iniciativa fou reconeguda amb el premi príncep de Girona l’any passat. En Mohamed explicà magníficament, en un català fluid i erudit,  la seva experiència, en un dels esmorzars de la fundació ACSAR, a un auditori que quedà impressionat de la gran aportació que aquesta xarxa fa a la cohesió i la convivència en el municipi de Roses.

El mateix itinerari personal de Mohamed El Amrani és un bon model del progrés en la societat catalana quan hi ha una força interior, passió segons les seves paraules, que empeny a seguir endavant. Aquest jove periodista, actiu animador de la comunicació en tots els canals, ha creat i consolidat una xarxa d’interaccions socials entre els joves de Roses, especialment amb joves de diferents orígens migratoris. Mohamed El Amrani destacà que la sort de la seva vida fou viure de petit en una casa al costat d’una biblioteca pública. Allí es despertà el seu interès per la cultura i la comunicació. Cada tarda es passava vàries hores a la biblioteca. Ràpidament comprengué que comunicar és transformar i decidí aplicar aquesta intuïció al joves de la seva vila.

A partir de les seves capacitats comunicatives, en Mohamed, s’adonà que l’activisme social tenia un gran valor estratègic perquè permetia prevenir l’aparició de problemes que en el futur podien afectar la convivència. Amb la seva paraula, escriptura i il·lusions, començà a treballar amb joves de l’anomenada segon generació d’immigrants fins a crear una àmplia xarxa social que ha modificat els paràmetres tradicionals de gestió de la diversitat cultural. Gràcies al treball voluntari, la seva iniciativa s’ha anat expandint i ha servit per crear forts vincles entre els joves aportant sentit de pertinença a la comunitat rosinca. Això li ha permès consolidar un model que educa la convivència basat en l’existència d’uns nous que esdevenen referents positius per altres. L’experiència de la Xarxa de convivència demostra les possibilitats de futur que té  la emprenedoria i la innovació social quan existeix un grup humà apassionat al darrera dels seus projectes.