Antoni
Puigverd, en el magnífic article “L’estruç
i el perruquer de Sabadell” realitza una perfecte radiografia dels efectes ocasionats
per la incapacitat dels postulats laïcistes per respondre als interrogants que
moltes persones es segueixen preguntant sobre el sentit de la seva existència. És
innegable que l’horitzó de la laïcitat ha servit per donar passos ferms per
depurar les institucions polítiques del nostre país d’adherències de passats
confessionals, però no ha proporcionat uns referents estables per comprendre el
sentit de la vida. El mateix valor és atribuïble a la pròpia secularització de
la societat produïda molt abans com a resultat de la transformació cultural de
mitjans del segle passat. Però, ni laïcitat ni secularització han donat les
respostes que aportaven les religions.
Recordo
que fa uns anys, quan l’enfrontament entre el govern de Zapatero i la jerarquia
de l’Església catòlica era força viu, un important dirigent socialista
promogué, en ocasió de la festa de la Constitució, una manifest laïcista que
proposava el text constitucional com el darrer referent moral de la societat.
Un grup de cristians ens oposarem aquest text i, com alternativa, reivindicàrem
que, més enllà de la Constitució, hi ha uns valors i principis aportats, entre
altres, per les religions que són el gran referent moral de la nostra
civilització. El text de l’Antoni Puigverd, m’ha recordat aquest debat;
especialment quan formula que la societat no pot articular-se només a partir de
les lleis democràtiques. Cal més coses. Necessitem un plus moral que transcendeix
el marc polític i que ens vincula a les religions entre les quals destaca, per
la nostra tradició particular, el cristianisme. Tot i que ara, per la
diversitat de la societat catalana, cal incorporar en aquest procés a les
altres religions present a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada