Tragèdia a l’escola

A la tertúlia de ràdio Estel hem parlat, com no podia ser d’una altra manera, dels lamentables fets de l’institut Joan Fuster. Recullo algunes de les idees que aportàrem els participants en el col·loqui. Hi hagué un ampli acord en criticar la rapidesa, quasi bé de forma immediata, en que les autoritats afirmaren que els fets estaven provocats per un brot psicòtic. El noi encara no havia passat els peritatges dels metges i ja s’avançava la diagnosi. Opinàvem que hauria estat millor deixar que fossin els metges qui fessin aquesta feina i no altres persones alienes a l’ofici. No obstant, era comprensible que davant la magnitud dels fets i la seva absurditat, només es podien trobar explicacions de trastorns mentals com a causes plausibles.

Darrera d’aquest comportament anòmal els tertulians ens férem vàries preguntes que també eren suggeriments. En primer lloc, tots coincidirem en abordar aquest fet des d’una perspectiva sistèmica. És a dir, la violència gratuïta exercida per aquest noi, sigui quin sigui el seu origen, no és aïllable de l’agressivitat existent en la societat i la influència que pot exercir en les capacitats cognitives de les persones, especialment en els processos d’aprenentatge dels nens i joves. Per això, la família i el sistema educatiu, cadascú en el seu àmbit tenen una gran responsabilitat.

La família ha d’actuar d’element actiu per educar uns valors alternatiu a la violència o agressivitat que es transmet per diversos canals de comunicació. Tan de bo que la unitat familiar fes aquest paper i ajudés a educar en els valors de la pau, el perdó, la misericòrdia i el respecte. Per la seva part, el sistema educatiu hauria de tenir uns mecanismes apropiats per detectar les possibles alteracions de la salut mental dels alumnes, siguin lleus o greus. Els centres de formació són llocs on els nois passen moltes hores i tenen oportunitats per manifestar a través del comportament els seus estats interiors. És necessari mirar com es poden detectar aquelles situacions que poden representar un risc per la salut mental dels alumnes. Aquesta és pot ser una tasca pendent que caldria incorporar en l’agenda política dels responsables del sistema educatiu. Val més prevenir que lamentar-se després.