Campanyes electorals 2.0

He aprofitat el dia de reflexió de les eleccions municipals per rumiar sobre la pròpia campanya electoral. Les primeres consideracions fan referència a alguns aspectes de la mateixa campanya. ¿Té sentit seguir mantenint la prohibició de publicitar les enquestes una setmana abans del dia de les eleccions? ¿Té sentit mantenir el dia de reflexió? ¿Es pot regular de diferent l’accés de les candidatures als espais públic de comunicació?. L’actual sistema electoral està pensant, dissenyat i normat per una època que ja no existeix. Seria oportú, en el cas de Catalunya, que aquesta llei electoral que mai acaba de concretar-se fos una realitat per corregir les actuals limitacions del sistema electoral.

Les imperfeccions d’aquest sistema ha permés, per exemple, vendre gat per llebre. Això és el cas que ha passat amb la candidatura Barcelona en comú. Aquesta ha practicat, el que se’n podria anomenar hipocresia electoral, per haver-se presentat com nova formació política quan era el resultat d’una coalició electoral amb Iniciativa per Catalunya i els Verds. Aquesta formació, compromesa amb la governabilitat de la ciutat durant tres dècades, assegurava a la coalició solvència econòmica per accedir als crèdits electorals i, això era molt important, accés als espais públics de comunicació i presència en els debats. Dit d’una altra manera, el NIF de la coalició, era el d’Iniciativa per Catalunya i els Verds. Per això, Barcelona en comú, era, des d’aquesta perspectiva un frau electoral: res era nou, tot era vell.

Les segons reflexions estan relacionades a les maneres com els candidats han emprat els recursos de la campanya electoral. En aquesta campanya hi hagut molta lleugeresa alhora d’atiar l’odi, les males maneres i banalitat alhora de presentar les propostes polítiques. La campanya electoral ha estat presidida per les acusacions falses, o no provades, i la vaguetat alhora de presentar les alternatives. Com vaig comentar en el seu moment, es buscava l’impacte emocional més que fonamentar les propostes polítiques en la raó. No m’agrada aquesta manera d’entendre la política. Considero que l’acció política ha d’estar presidida pel diàleg i l’acord sobre el que es considera que ha de ser el bé comú. Per això m’agrada que la política sigui amable, educada i decent.  Algunes  candidatures, per tal de guanyar posicions, no han practicat aquestes virtuts, ans al contrari, han promogut els aspectes més obscurs i lamentables de la política quan és mal entesa.