La crisi de Podemos

Era previsible que Podemos entrés, mes d'hora que tard, en una crisi. Portava temps vorejant-la, especialment des de que es feu transparent la situació financera de Juan Carlos Monedero. En aquells moments, les crítiques qüestionaren la coherència dels dirigents de Podemos perquè semblaven reproduir els mateixos defectes que criticaven als que ells definien com a casta de la societat. Pocs mesos desprès, la crisi ha tornat a aparèixer amb el mateix protagonista, però amb uns altres arguments. Els quals, no per més complexos, menys previsibles i importants.

El cop de porta donat per Juan Carlos Monedero evidencia un patró present en situacions similars. En tots aquests casos els fest demostren que l'impuls motivador de moviments socials d’àmplia base amb vocació política queden esmorteïts quan decideixen institucionalitzar-se per competir en l’arena política. Recordo que fa anys, en un viatge a Cuba, vaig poder-me entrevistar amb diversos dirigents que originalment havien estat al costat de Fidel Castro a Sierra Maestra i, anys després, se n’havien distanciat fins passar a l’oposició. Criticaven que la conversió del moviment revolucionari en partit polític, en aquest cas el Partit Comunista Cubà, havia traït l'impuls primigeni de la revolució.

Sembla que ara a Podemos li ha passat factura la seva obligada institucionalització per poder competir en diferents fronts electorals. La seva conversió en partit polític ha comportat la desnaturalització d'una proposta política que volia ser diferent, nova i alternativa. Especialment, els seus promotors insistien que la seva originalitat, i això era el seu missatge, tant era el seu relat com en les formes de treball polític que practicaven. En el moment que Podemos dóna un salt polític qualitatiu i entra en la competència electoral, primer en les properes eleccions municipals i després a les generals, Juan Carlos Monedero i el seus partidaris critiquen que s’ha sacrificat el missatge original per les estratègies d’arribada al poder. Aquesta transmutació institucional ha disgustat a alguns dels fundadors de Podemos perquè consideren que han adulterat les idees fundacionals fins el punt d’adoptar els comportaments de l’anomenada casta política que havien estat abans durament criticats. Considero que aquest és el fons de la crisi actual de Podemos, són el que no volien ser. Es critica que, a fi d’arribar al poder s’ha abandonat el radicalisme democràtic i s’han adoptat tàctiques molt properes al populisme electoralista i als càlculs d’incidència mediàtica. Aquesta situació és un patró de comportament polític que amenaça als moviments socials que, en un moment determinat de la seva història, decideixen donar un salta qualitatiu i entrar al terreny de les disputes polítiques.