No
m’agrada els viaranys per on transita avui la política contemporània a casa
nostra. Sembla una barreja entre un selfing del pensament o un plató de tres al
quarto per enregistrar videoclips de promoció viral. Enyoro la política entesa
com acte sublim dels individus per arribar acords pactes per millorar
l’existència de les persones. La política entesa així, és un servei positiu per
la construcció d’humanitat.
Ara,
res és així. Els ideals han estat substituïts per caricatures ideològiques de
disseny de màrqueting electoral. La política no pot ser el producte de la
mercadotècnia. Les grans qüestions no
estan a les agendes polítiques, es ventilen en un moment i són quatre ratlles que
es perden sota missatges i videoclips. Tot es simplifica perquè prima la
síntesi del missatge. Fins i tot sembla més important el canal de comunicació i
no el que es diu. La simplificació del missatge busca a mobilitzar emocions i
generar sentiments d’antipatia o simpatia. La política es redueix a
micropolítica, sense relat ni esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada