La irregularitat sobrevinguda

En una altre nota vaig comentar que la fundació Acsar, aprofitant la proximitat de les eleccions municipal i atenent que la immigració ha esdevingut en moltes ocasions un dels temes rellevants en els debats i les confrontacions dels programes electorals, ha convidat a diversos partits amb responsabilitats de govern municipal a explicar algunes de les seves bones pràctiques en aquest camp. Les intervencions dels diversos responsables polítics municipals permeté conèixer diferents experiències d’èxit en la gestió de la immigració i identificar els principals reptes que hauran d’assumir els futurs consistoris en aquesta matèria.

Un dels reptes pels futurs consistoris es ¿cóm resoldre el problema de la irregularitat sobrevinguda en els immigrants actualment en situació de legalitat? Aquesta irregularitat sobrevinguda té efectes en relació a l’accés a les prestacions socials. Des de l’any 2009 no s’ha modificat cap aspecte de la llei d’estrangeria, especialment allò que fa referència a la situació dels estrangers dins el marc laboral, tot i que l’actual context econòmic està tenint greus conseqüències en aquest àmbit. Tenint en compte que el món laboral és la principal porta d’entrada a la regularització de la situació de les persones migrades al nostre país, perquè el fet de tenir dóna accés a prestacions de cobertura social, quan un immigrant perd la seva feina automàticament, i d’acord amb la llei, es queden desproveïts dels drets  socials i apareix el que s’anomena la irregularitat sobrevinguda.

Aquesta nova realitat situa a l’agenda política la qüestió de com assolir la integració de la població immigrada, garantint-ne els seus drets i deures, amb independència de la seva situació legal. En el futur més important és aconseguir que totes les persones que visquin i treballin a Catalunya tinguin els mateixos drets i deures. A tal fi cal crear el marc legal perquè això sigui possible i realitzable. És evident que aquesta objectiu sobrepassa el marc de les ciutats i pobles, però les entitats locals no poden perdre de vista aquesta qüestió i han de pressionar per la seva resolució ja que en són, com entitats properes als ciutadans, les que pateixen més directament els efectes d’aquest problema.

Tot i la qualitat de les diferents bones pràctiques que estan fent els ajuntaments, tots els participants eren conscient que encara hi ha moltes coses a fer per enfortir la convivència i la cohesió social. No obstant, el camí emprés demostra que des dels governs locals s’han posat les bases per consolidar un model d’integració molt respectuós amb aquelles persones que, si bé en un moment inicial foren immigrants, ara han de ser considerats ciutadans. Queda molta feina a fer, especialment per les dificultats sobrevingudes per l’impacte de la crisi econòmica i la pèrdua d’alguns dels guanys socials adquirits en anys anteriors. Tots els responsables polítics consideraren que els propers consistoris han de tenir el poder polític i els recursos necessaris abordar aquestes qüestions a fi de fer de Catalunya una societat cohesionada respectant la diversitat dels catalans.