Els nous mujahidins

Lluny estant costa comprendre, en tota la seva dimensió, la complexa realitat de l’Estat Islàmic. Entre el desconeixement que els occidentals podem tenir de tot plegat, més les ambigüitats calculades dels promotors d’aquesta realitat identificada com Estat Islàmic, es fa difícil mostrar un coneixement clar d’aquesta iniciativa islàmica. Indubtablement, per més que hi hagin persones qui considerin que cal emfatitzar el caràcter terrorista que té aquesta realitat, no és pot negar que al darrera de tot persisteix ha una comprensió de l’Islam. Aquesta lectura islàmic ho reinterpreta tot en clau de conflicte entre el món dels fidels, allí on impera la seva comprensió particular de l’Alcorà i la Sunna junt amb la Xaria, i el país dels infidels. No és tant un conflicte entre Orient i Occident, sinó entre un manera d’entendre l’Islam i la resta de realitats polítiques, religioses, entre les quals cal incloure-hi determinades escil·les islàmiques, presents en la resta del món.

La dialèctica del terror que empra l’Estat Islàmic és una manifestació de la jihad que tot bon musulmà, diuen, ha de mantenir contra aquelles realitats polítiques que estan apartades dels principis islàmiques. La jihad, ja no és un camí personal de perfeccionament, sinó una guerra contra les realitats polítiques que neguen l’Islam tal com l’entén l’Estat Islàmic. Els combatents en aquesta guerra entre dos mons són considerats vertaders mujahidins a favor de la única fe de la humanitat: la musulmana. Sóm mujahidins del terror.

Abu Bakr el Bagdadí i els seus correligionaris han proposat als musulmans sunnites la possibilitat d’aplegar en un mateix territori els musulmans fidels a les primitives doctrines islàmiques i refer l’antic califat de Bagdad en forma d’un estat homologable a qualsevol altre organització d’estat. Per fer-ho, els promotors d’aquesta iniciativa han convocat a tots els sunnites salafistes radicals a unir-se a aquest projecte polític i vertebrar una estructura d’estat capaç de combatre contra els altres països a tots nivells. La seva crida és universal, pretén aplegar en un territori concret, actualment situat entre Irak i Síria, però amb voluntat d’expandir-se, als sunnites desencantats amb el que es considera una desviació doctrinal de l’Islam en països com la Síria de Bachar El Assad o l’Irak de Al Maliki. L’Estat Islàmic no és un fenomen circumscrit a aquests països;   també convoca als joves musulmans d’Occident, especialment aquells que no tenen futur perquè no tenen oportunitats en les seves societats. A tots ells, Estat Islàmic els ofereix uns referents ideològics sostenibles a canvi del seu compromís en construir i defensar tot un projecte polític en expansió.