S'ha presentat el “Diccionari
de Religions”, edició 2015. Important iniciativa fruit de l’entesa entre la
Direcció General d’Afers Religiosos i l’Associació UNESCO per al Diàleg
Interreligiós, amb l’assessorament del TERMCAT i la col·laboració de l’Obra
Social “la Caixa”. Aquesta obra, realitzada per experts en qüestions religioses
i revisada per les diferents confessions de fe, ajuda a fixar els criteris
lèxics i els continguts conceptuals de diferents termes relacionats amb les
religions. El Diccionari és una reedició ampliada i revisada del “Vocabulari de
les religions” per a mitjans de comunicació, editat el 2004, amb la voluntat de
difondre i aclarir conceptes i d’avançar cap a una utilització correcta dels
termes vinculats a les religions, especialment entre els mitjans de
comunicació. Serà una bona eina per
consolidar la cultura religiosa en el nostre país, especialment per evitar que
els comentaristes i redactors de notícies i informacions cometin faltes
ortogràfiques amb els termes descriptius de les religions minoritàries o es
faci un ús equivocat d'alguns termes claus per comprendre alguna religió. Un
dels fets positius d'aquest diccionari és que s'ha editat en paper i té una
versió en línia consultable a Internet que permet la seva constant
actualització.
Consultant el
diccionari he apreciat alguns errors que he comés jo mateix en alguns dels meus
articles tant per escriure malament algun terme, com és el cas de gihad que acostumava a escriure malament
substituint erròniament la preceptiva g per
una j. També és interessant
l'aclariment d'altres conceptes de terminologia religiosa musulmana. Reconec
que, novament jo mateix, he comés alguna imprecisió en l'ús dels termes. Val a
dir que, alguns membres de la comunitat musulmana m'havien remarcat el mal ús
que sovint es feia d'alguns termes relacionats amb la seva religió. Els
seguidors de l'Islam s’han de denominar musulmans i que no poden fer-se
analogies per més que, alhora de descriure les altres religions sigui correcte dir
cristianisme, judaisme, budisme, però els seguidors de l’Islam cal anomenar-los
musulmans. És així perquè en la cultura àrab no existeix el nominatiu islamí per designar als fidels de
l'Islam i sí el terme muslim. A
Occident per similitud amb altres religions, especialment la cristiana, s'han
adaptat alguna terminologia religiosa a l'Islam cometent alguna imprecisió.
Aquesta disparitat
de criteris atribuïbles a analogies es veu en el mal ús de termes essencials en
l’Islam. Per exemple, el nom del seu fundador. Tot i que el terme Mahoma és
correcte és més apropiat fer servir, i així ho diu el Diccionari, el mot Muhàmmad
. El mateix diccionari comenta que es pot fer servir tant Mohammed, considerat
una derivació del francès, com Mahoma perquè és la forma com es denomina en
diverses llengües europees des de l’edat mitja. L’Islam seria la religió
revelada per Muhàmmad; islàmic (adjectiu) és sinònim de musulmà i es refereix a
allò que pertany a l’Islam. El diccionari precisa que l’adjectiu ha de fer-se
servir per qualificar coses, però no a persones. El terme islamisme, nominatiu,
és refereix al moviment politicoreligiós en pro de la islamització del dret, de
les institucions i del govern. Per això és inapropiat com a sinònim de musulmà.
En resum, aquest
Diccionari de Religions és una gran encert dels seus promotors i realitzadors.
Per això voldria felicitar a la direcció general d’Afers Religiosos de la
Generalitat de Catalunya, perquè ajuda, no només a escriure bé els mots
religiosos, sinó també perquè és un suport a precisar la seva significació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada