La gestió local de la immigració

La fundació Acsar, aprofitant la proximitat de les eleccions municipal i atenent que la immigració ha esdevingut en moltes ocasions un dels temes rellevants en els debats i les confrontacions dels programes electorals, ha convidat a diversos partits amb responsabilitats de govern municipal a explicar algunes de les seves bones pràctiques en aquest camp. Miquel Esteve, Ajuntament de Barcelona, per CiU; Anna Santacreu ajuntament de Guissona per ERC; Alfons Bonals, ajuntament de l’Hospitalet PSC; Sonia Motos, ajuntament de Castelldefels pel PPC i Elena Embuena, ajuntament de Sant Joan Despí ICV han posat en valor diferents iniciatives que consideren experiències d’èxit en la gestió de la immigració i han resumit, en la seva condició de responsables polítics, quins són els principals reptes pels propers consistoris.

Tots aquests responsables municipals han constatat que, per sort i llevat d’algun cas excepcional, els partits polítics catalans mostren un important acord de no fer de la immigració un combat partidista. Cada un dels ajuntaments han presentat les seves iniciatives d’èxit en l’àmbit de la gestió de la immigració, uns en l’acolliment i altres en la fase posterior de gestió de la diversitat cultural associada l’arrelament de les persones nou vingudes a la societat catalana. Tots els governs locals han destacat que ara, després de la primera gran onada immigratòria, el que cal fer és adaptar-se a la nova situació de la gestió de la interculturalitat. La societat catalana és més plural i els ajuntaments han de saber acollir respectant aquestes les diferències entre els ciutadans. Per les experiències presentades, cada ajuntament ha avançat, des de postulats polítics diferents, cap a models d’integració basats en una gran interacció antre la societat d’acollida i els immigrants. Aquest model, així ho han constatat aquests responsables polítics, ha servit positivament per enfortir la cohesió social i estalviar-se els conflictes d’altres països.

Cada un dels diferents ajuntaments convocats, des del seu context particular, han generat un model de convivència basat en el respecte a la diferència i la integració a una societat on la llengua és un vehicle bàsic per consolidar l’arrelament. És també comú en tots els ajuntaments el treball de seguiment personalitzat fet amb les persones immigrades, especialment en l’àmbit educatiu on es treballa tant amb els nens com amb els seus pares. De les experiències presentades algunes tenen en comú el treball específic amb les dones a fi de superar el seu aïllament i assolir la seva integració en la vida socials dels barris i dels pobles. Tothom insistí en la necessitat de ser més actius en promoure que els immigrants anessin incorporant-se en les diferents activitats associatives naturals i evitar que només participessin en entitats relacionades al seu lloc d’origen.

Tot i la qualitat de les diferents bones pràctiques presentades, tots els participants eren conscient que encara hi ha moltes coses a fer per enfortir la convivència i la cohesió social. No obstant, el camí emprés demostra que des dels governs locals s’han posat les bases per consolidar un model d’integració molt respectuós amb aquelles persones que, si bé en un moment inicial foren immigrants, ara han de ser considerats ciutadans. Queda molta feina a fer, especialment per les dificultats sobrevingudes per l’impacte de la crisi econòmica i la pèrdua d’alguns dels guanys socials adquirits en anys anteriors. Tots els responsables polítics consideraren que els propers consistoris han de tenir el poder polític i els recursos necessaris abordar aquestes qüestions a fi de fer de Catalunya una societat cohesionada respectant la diversitat dels catalans.