L’expansió
actual del Califat de l’Estat Islàmic es fonamenta en els mateixos principis
polítics que impulsaren l’eixamplament territorial de l’Islam després de la
mort del Profeta. Un dels objectius polítics dels primers califes fou estendre
la religió pels països veïns a través de les conquestes militars. Si l’Islam en
un primer moment serví per cohesionar les diferents tribus aràbigues, amb els
primers califes estengué el seu domini per conquesta als països veïns.
La
mort de Mahomma comportà l’aparició d’un sistema polític de l’Islam denominat califat. El terme califat significa “domini
del califa" (successor). Aquest concepte significa al sistema de govern
instaurat a la mort del Profeta i representava la unitat entorn del líder de
l'Umma (comunitat musulmana). Inicialment el sistema del califat estava liderat
pels deixebles directes de Mahoma com una continuació del sistema religiós i
polític establert pel Profeta. Durant la història de l’Islam hi hagut diferents
tipus de califats fins la seva abolició l’any 1924 com a resultat dels pactes
de dissolució de l’Imperi Otomà a la fi de la Primera Guerra Mundial.
El
primer grup de califats el formen els denominats quatre califes ortodoxes inicials
(632-661) i que tenien en comú haver estat escollits per la comunitat de
creients. Són els únics califes reconeguts pels musulmans sunnites i xiïtes. Durant
els primers quatre califes (632-661) l'expansió prengués dues direccions: per
l'oest els musulmans arribaren fins a la península Ibèrica i la conqueriren i per
l'est van arribar fins a l'Índia. Al final de l'etapa, l'imperi islàmic
comprenia el Turquestan, els països caucàsics, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria,
Palestina, l'Àsia Menor, Aràbia, Egipte, el nord d'Àfrica i la península
Ibèrica i parts de l'Imperi Bizantí.
El
segon grup de califes comprèn el Califat Omeia des de 661 fins 756. En aquest
període es donà la màxima expansió de l’imperi islàmic. El primer califa d’aquesta
dinastia fou Muàwiya ibn Abi-Sufyan, era d’orientació sunnita i fou qui instaurà
el primer califat hereditari. Els xiïtes no reconegueren mai com a propi a
aquest califa. Durant aquest califat la capital de l'imperi, que fins aquells
moments era a Medina, es trasllada a Damasc (Síria). El següent califat fou el
califat abbàssida entre 756 i 1258 amb capital primer a Kufa (756-762), després
Bagdad (762-1258). Quan els mogols ocupen Bagdad l’any 1258 i acaben amb la
dinastia abbàssida un grup de musulmans d’aquesta dinastia es refugien a Caire on
simbòlicament continuen el califat entre 1258 i 1517. Aquest darrers abbàssides
s’atribuïen un lloc simbòlicament representatiu de tots els musulmans.
Quan
els otomans assumeixen un rol polític preminent entre els musulams l’any 1517 els
darrers abbàssides els hi transfereixen el seu califat. Per això es considera
que el califat abbàssida fou substituït per califat otomà l’any 1517i es
perllongà fins l’any 1924. També eren musulmans d'orientació sunnita. Les capitals
d’aquesta darrer califat foren primer Edirne i després Istanbul fins 1924. A la
fi de la Primera Guerra Mundial l'Imperi otomà entrà en total desfeta. Pel
Tractat de Sèvres del 1920, imposat per les potències aliades, restà reduït a
la zona europea d'Istanbul i l'asiàtica de l'Anatòlia. El descontentament
creixent popular provocà una revolta militar i l'ascensió al poder el 1924 del
primer president de Turquia, Kemal Atatürk, el qual simplement abolí el califat
i instaurà una república laica.
En
paral·lel als anteriors califats en algun moment hi hagueren altres califats
identificats amb algun territori. Per exemple, el califat fatimita (909-1171) d'orientació
xiïta que tingué cap a capital Kairuan (909-973) i el Caire (973-1171) i el califat
de Còrdova a Al Andalús entre 929 i1031 d'orientació sunnita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada