Ciutadans buscant una nova representació política

La política és una barreja de realisme i de moments d'èpica. Dit d'una altra manera, en l'acció política conflueixen la defensa dels interessos ciutadans i la representació simbòlica que unifica i dóna sentit. Part d'aquesta darrera funció la feien abans les religions, però la secularització ho ha desplaçat al món procel·lós de la política. Hi ha una altre dimensió gens menyspreable: les institucions polítiques. La defensa dels interessos i el relligat simbòlic necessiten una sèrie d'institucions governades per persones que actuen de delegats col·lectius per fer les funcions inherents de la política. La ciutadania estableix les seves preferències polítiques en les eleccions i escull aquelles persones que li semblen més idònies per defensar els seus interessos i dinamitzar el món simbòlic secularitzat.

Cada època històrica modula l'exercici d'aquestes funcions de la política. Per això, malgrat que hi hagi formacions polítiques que semblen granítiques descobrim que s'esmicolen davant de les transformacions de la societat. Considero que ara ens trobem en una situació en la qual algunes formacions polítiques tradicionals volen seguir representant, per inèrcia institucional o manteniment d’alguns privilegis personals, a uns sectors de la societat que han modificat les seves representacions simbòliques i tenen altres interessos. Els resultats més evidents d'aquesta situació són els continuats fracassos lectorals d’alguns partits i la seva progressiva pèrdua de representació política.

La crisis econòmica dels darrers anys ha transformat notablement els interessos dels ciutadans que constituïen el gran centre polític català i que es trobaven còmodes amb les polítiques moderades de govern de CiU i la moderació del canvi proposat pel PSC. Però ara, aquests ampli grup de ciutadans s'ha desagregat en diferents centres d’interessos de tal manera que els partits polítics tradicionals que abans unificaven i donaven coherència a la defensa d’aquests interessos ara no tenen la capacitat de fer-ho. Bàsicament perquè són instruments polítics articulats per comprendre i defensar uns interessos diferents dels que ara omplen les preocupacions dels ciutadans.

Hi ha hagut una eclosió de drets civils, per exemple, que s'han formulat i defensat no necessàriament sota la dinàmica dretes i esquerres. El mateix podríem referir-nos a la qüestió nacional on els eixos es superposen a les lògiques socials i cíviques. Les preocupacions socials s’expressen entorn a nous paràmetres ben lluny de les anteriors dinàmiques d’enfrontaments socials. Hi ha nous conflictes que es superposen als anteriors, però també hi ha noves formes de crear riquesa i benestar. La crisi econòmica ha provocat l’aparició de nous conflictes socials i un empobriment d’importants sectors de les classes mitges que no s’han trobat del tot identificades pels partits que fins ara s’atribuïen la seva  representació política. El fet nacional ha construït un nou eix que ara serveix per identificar els catalans de forma contundent. Un nou referent aparegut en els darrers té a veure amb el que es poden enumerar les virtuts cíviques en política. La corrupció rampant ha fet estralls en els partits que han copat les institucions polítiques en els darrers anys. Quan més poder s’ha tingut la corrupció ha penetrat en les institucions polítiques i ha compromès la credibilitat d’alguns partits. La ciutadania que abans era fàcilment identificable en dretes i esquerres, segons el seu posicionament social ara està travessada de matisos alhora de posicionar-se segons algun dels eixos anteriors. Segons els moments, aquests eixos adquireixen major intensitat i rellevància. Ara, per exemple, l’eix nacional resulta força determinant. Fruit d’aquesta situació, els electors modifiquen les seves preferències electorals o presenten importants graus d'indecisió en les seves opcions.

Hi ha una part d’electors que històricament han integrat un sòlid centre polític català que ha donat estabilitat els diferents governs de la Generalitat i en els ajuntaments de Catalunya. Eren persones moderades que elecció darrera elecció buscaven partits que representessin els seus interessos de forma tranquil·la, amable i sense cap motivació transgressora. El centre polític estava consolidat entorn a individus més identificades amb la transformació gradual que la revolució. Però ara, els partits polítics tradicionals del centre català no poden pretendre que tot segueixi com abans perquè els resultats electorals mostren que no tenen la confiança majoritària dels ciutadans. Han aparegut nous actors polítics que hàbilment s’han apoderat de part d’aquest centre moderat a partir d’agitar indignacions, greuges i emprenyaments. Davant d’aquesta situació aquests les forces polítiques del catalanisme moderat no poden actuar com si no passes res, com si no estigués qüestionada la seva funció social. No poden pretendre que els interessos dels seus electors són els de sempre o que la seva funció simbòlica és idèntica a la del passat. Res és com abans.

Davant d’aquesta situació cal situar al bell mig de la reflexió, i de la iniciativa política, no tant els propis partits polítics en crisi, sinó la ciutadania que cerca la seva representació política. Els ciutadans moderats, que fins ara confiaven en unes determinades representacions polítiques, han d’explorar noves expressions capaces de representar els seus interessos i aportar els valors simbòlics que fan creïbles les delegacions polítiques. En aquests procés, els partits polítics tradicionals hi poden participar, però han de ser conscients que el protagonisme l’han de tenir els ciutadans i adquiriran rellevància aquelles persones que sàpiguen formular i proposar itineraris concrets per una eficaç representació dels seus interessos. No valen reedicions de velles fórmules amb la repetició de la majoria de protaginistes o la transmutació d’antigues propostes polítiques. És temps de fer foc nou i emprendre noves singladures a partir de la generositat de persones i institucions. Molts ciutadans, situats fins ara en el centre polític, esperen que alguns individus tinguin la iniciativa de fer una nova oferta racional i simbòlica capaç de reconstruir el bloc moderat de la societat catalana. Aquests ciutadans esperen trobar de nou que hi ha persones com elles que, constituïts en agrupacions polítiques, defensen els seus interessos i els proporcionen referents socials que els relliguen socialment dins d’un procés que vol fer de Catalunya independent, pròspera amb benestar i justícia per a tothom.