Estat Islàmic. II. La construcció d’un nou estat

El que està passant al nord de Síria i Irak amb l’Estat Islàmic no és un malson que, tard o d’hora, s’acabarà. No sembla que aquesta sigui la intenció dels promotors d’aquesta realitat anomenada Estat Islàmic. Si es considera als promotors d’aquesta iniciativa com a simples terroristes, es perdrà un matís important que impedeix entendre i comprendre l’abast d’aquest fenomen. Al nord de Síria i Irak s’estan construint les estructures pròpies d’un estat amb unes peculiaritat ben significativa. Si en els processos habituals de creació de nous  estats el moment polític precedeix, en bona mesura al temps econòmic, aquí és a l’inrevés. En aquests moments s’estan creant les condicions perquè funcioni les estructures econòmiques i fiscals de l’estat, i es deixa per més endavant la construcció de les estructures polítiques del que s’ha nomenat Califat. En aquests moments, l’Estat Islàmic funciona sota els condicionants d’una guerra.

Una altra característica d’aquest estat és l’ús del terrorisme com a instrument militar per consolidar i expandir el Califat. L’objectiu final de l’Estat Islàmic no són els territoris conquerits actualment, sinó expandir-se per la conquesta de més territoris. En un primer moment, l’objectiu són els països del seu entorn, en segon moment expandir-se en illots en alguns països on es donen condicions per tenir una base territorial, Líbia és un exemple. Però el gran objectiu final és la globalització de la Umma estenent-la a indrets prou rellevants per l’Islam, l’Andalusí com a referència històrica fins a Roma com a símbol de l’antiga Nova Roma (Bizanci) per donar acompliment a una de les profecies islàmiques. El Califat de l’Estat Islàmic segueix les petjades marcades per l’expansió ocorreguda durant el primer Califat.

Pot sorprendre l’abast i solidesa de l’extensió territorial de l’Estat Islàmic si el fenomen és analitzat únicament des de la lògica militar. És evident que els estrategues militars d’aquesta organització tenen una part important de l’èxit en les batalles i conquestes de les ciutats d’Irak i Síria, però això no ho explica l’estabilitat que té l’Estat Islàmic en els territoris conquerits. Considero que part del seu èxit es deu a la recepció positiva que els sunnites de les poblacions conquerides mostren vers les institucions d’estat que l’Estat Islàmic estan creant. La majoria d’aquestes poblacions havien patit la descomposició institucional de l’estat iraquià o sirià, per això ara acullen amb simpatia els milicians d’Estat Islàmic perquè, al darrera de les seves victòries militars, moltes degudes a la nul·la resistència de les forces governamentals, apareixen unes persones amb la missió d’organitzar les primeres estructures d’estat després de molts anys d’abandonament.