La
radicalització islamista és un procés continu que es dóna dins la comunitat
musulmana. En aquest trànsit cap a la radicalitat algunes persones adopten primer
visions rigoristes de la seva religió on les formes tenen més pes que els
continguts de fe; després el rigor alimenta comportaments integristes tant en
les actituds com en les vestimentes i manera de fer. Alguns d’aquests musulmans
poden evolucionar a l'extremisme violent i, finalment, al terrorisme. Al costat
d’aquests musulmans, hi ha persones que, sense provenir de la tradició
musulmana, se’n poden convertir i, després d’un breu període d’iniciació, esdevenen
fanàtics del gihadisme violent. Les autoritats públiques han de vigilar aquesta
deriva cap el terrorisme que poden adoptar alguns musulmans. L’expert francès Pierre
Conesa indica, en el seu informe per frenar la deriva terrorista d’alguns
musulmans, que la política pública contra la radicalització violenta hauria de
fonamentar-se sobre tres components.
Primer,
una acurada política de prevenció. Les autoritats públiques ha d’actuar per
prevenir la radicalització, de forma general, de les comunitats musulmanes.
Aquesta acció comporta treballar amb una població gran, tot i que mereix una
atenció especial els joves musulmans. Resulta clau identificar els factors de
vulnerabilitat que fa atractiu el terrorisme d’origen islamista a una part de
la població. En segon lloc, cal tenir una política de desradicalització. Són
actuacions i accions que cal emprendre per tal que una persona que ja s’ha
radicalitzat abandoni els seus punts de vista. Finalment, polítiques de
desconnexió. Actuacions socials orientades a convèncer a un individu a
abandonar els seus punts de vista i la seva visió del món. La desconnexió no
comporta automàticament la desradicalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada