Enfrontar-se a l’islamisme

Recentment s’ha publicat a França, en ocasió de la festa de la República, el document Davant l’Islamisme, la República no ha de tremolar. És un text molt important, fins i tot ha estat qualificat de capital en relació a l’Islam i l’islamisme a França. El seu objectiu és afirmar la "cultura musulmana" enfront de l’islamisme i afirmar el valor de la laïcitat i els valors universals.  Vol ser una veu davant la coerció que alguns islamistes fan per silenciar les opinions de musulmans francesos de respecte als valors republicans. Aquestes opinions són atacades i combatudes, no només pels islamistes, sinó també pels seus còmplices, conscients o inconscients. Els signants, persones plurals i diverses, són ciutadans de cultura, tradició o confessió musulmana; ateus, agnòstics o creients; són d'àrabs, africans, perses, berebers, turcs o kurds; tots són i volen ser considerats francesos.

Els signants del document es presenten com a demòcrates adherits al principi de la laïcitat i als valors de la República. Diuen que són “homes i dones lliures, universalistes, amants de França, la seva cultura i els seus valors”. Manifesten que estan en contra dels “usurpadors i aprenents de bruixot que s'erigeixen i s’autoproclamen autoritats religioses clericals i representants naturals de l'Islam polític”. Manifesten que estan farts que aquests usurpadors i aprenents de bruixot parlin en nom seu i per això han decidit “assumir la nostra responsabilitat” per manifestar “el seu refús contra aquests usurpadors” que apareixen com autoritats clericals i des de fa anys “pretenen parlar en nom de tots els musulmans francesos”.

El document manifestat que l’Islam majoritari a França, de tradició sunnita, no dóna cap paper al clergat. També manifesten la seva oposició al CFCM (Consell Francès del Culte Musulmà) perquè està impregnat “per vectors de les corrents de l'Islam polític i per altres idees, vinculat a estats estrangers que no compleixin amb els principis de la laïcitat o les regles de la democràcia”. Aquest organisme no pot usurpar "la representació de més de cinc milions de musulmans a França" amb la complicitat dels governs com ha estat durant diversos anys. Això s’ha d’acabar. “L'Islam és una opció espiritual personal i íntim. L'Islam no és hereditària i no s’hereda”. Els signants del document són conscients que cal enfrontar-se el que el difunt Abdelwahab Meddeb presentava com "la malaltia de l'Islam", és a dir, “l'islam polític”.

Per totes aquestes raons, i amb motiu de la celebració de la Revolució Francesa, que va establir la República i afirmà les llibertats individuals i col·lectives, això com la Declaració dels Drets Humans, els signants del document fan una sèrie de consideracions que seran comentades demà.