El gest

Recordo una frase del que fou polític i ministre, primer amb la UCD i després el PSOE, Francisco Fernández Ordóñez, promotor d’importants reformes jurídiques que trencàvem amb el passat franquista, com foren la llei del divorci i el codi de família. Aquest exemplar polític digué: "no crec en una política de gestos, però hi ha gestos que defineixen una política". Penso el mateix. Suposo que una cosa semblant deu pensar també el regidor de la CUP a l'ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, que llençà un feix de bitllets falsos als seus companys de ple regidors de Convergència i del PP. Aquest gest esperpèntic demostra que hi ha polítics que entenen la política com a simple agitació i espectacle. Les darreres eleccions municipals ha donat entrada als consistoris d’algunes forces polítiques que, per la manera com es comporten, dóna la impressió que confonen la política amb la bronca, el grit o l'ocurrència.

Lamentablement alguns polítics quan no tenen arguments pel debat polític s’agiten i es comporten perdent el senderi i indignament. Al principi de la política existia la paraula com a manera d’entendre’s les persones. Fora de la paraula només hi havia espai per la barbàrie i l'anorreament del discurs sorgit de la raó. El gest del regidor de Barcelona, a més de ser un acte propi d’una persona mal educada i barroera, és un gest que nega el sentit noble de la política. Quan no hi ha espai per la paraula, només és possible la barbàrie, tant es val que sigui refinada com extrema o violenta. El gest del regidor Josep Garganté és una mostra de l’expressió primitiva de com entendre el conflicte entre interessos oposats. Mentre existeixi el conflicte la política educada i amable les persones poden resoldre els conflictes sense barbàrie, però si es nega la possibilitat de la paraula, llavors el conflicte s’escapa al control de la raó i es transmuta sota la duresa dels grits, insults i comportaments obscens.