Combatre la radicalització islamista

La majoria de països de l’entorn europeu, alarmats per les adhesions aconseguides pel salafisme gihadista, han començat a dissenyar polítiques públiques contra la radicalització d’alguns musulmans. Són actuacions encaminades a prevenir i intervenir en les comunitats musulmanes per identificar i aïllar l’integrisme salafista radical. El govern de Catalunya ha de continuar abordant directament aquesta qüestió complementant el bon treball que la policia catalana fa en aquest sentit. La primer consideració a tenir present és que el terrorisme d’inspiració islamista és un problema complex i com a tal no pot resoldre’s amb propostes simples. Han de ser respostes multinivell. Les iniciatives públiques poden ser assumides directament o propiciar que siguin impulsades des de la societat civil.

La radicalització islamista s’ha de combatre, en part, en el terreny del debat teològic. És fonamental ajudar a la comunitat musulmana a divulgar una correcta interpretació de l'Islam davant les raons dels radicals violents. És necessari no associar directament salafisme amb gihadisme, ni ambdós amb el terrorisme. No tots els salafistes són terroristes, ni tots els terroristes són salafistes. També és prudent diferenciar la violència terrorista i la radicalització política de l’Islam.

Al darrera dels terroristes pot existir una patologia psíquica a una reacció de pèrdua d’identitat associada a la desconnexió social. La radicalització i la deriva terrorista es produeix avui bàsicament a través de les xarxes socials. Les presons són una de les fonts d’extensió de les idees radicals. La desatenció social dels fills de musulmans detinguts és una via de la seva radicalització. El testimoniatge d’antics terroristes d’inspiració islàmica té efectes pedagògics. Les mesures preventives han de recolzar-se en l’àmplia comunitat musulmana moderada la qual ha de ser la gran aliada contra la radicalització de l’Islam.