Un
dia darrera l’altra es parla de fets que associen l’Islam amb terrorisme. La
resposta primària a aquests esdeveniments suggereix és sempre molt similar: retallar
llibertats en benefici de la seguretat. Alguns polítics no dubten de tornar a
parlar de guerra de civilitzacions. Tot es capgira per la por. Els noticiaris
parlen de gihadistes detinguts a casa nostra. Els serveis policials
especialitzats alerten del perill salafista i ens entra una por terrible. A
Tunísia, de sobte, les autoritats polítiques troben arsenals en diferents mesquites.
En aquest país, paradigma de la democràcia islàmica, prenen consciència que
tenen un problema amb una sèrie de predicadors que en lloc d’exaltar la pau
atien l’odi a Occident. Dóna la impressió que els atemptats de Sousse del
passat 26 de juny hagin fet caure les
venes que impedien adonar-se de la seva realitat, sempre en difícil equilibri
entre la democràcia i l’Islam.
Els
medis de comunicació estimulen les nostres pors i alimenten la idea de que el
pitjor està per venir. Tot sovint parlen de l’expansió territorial de l’Estat
Islàmic i alerten de que tots els atemptats tenen ara la mateixa inspiració:
fer present el califat d’al Baghdadi arreu del món. Novament la por encongeix
el cor. Poques són les notícies que analitzen aquest fenòmens des d’un altre
punt de vista. Se’n parla poc dels països que han estat cooperadors necessaris
perquè l’Estat Islàmic sigui avui l’encarnació del terror islamista. No es
comenta amb massa convicció els errors de la geoestratègia mundial com una
causa no gens remota de la flama que encengué el foc a l’Orient Mig. Sobre
aquestes qüestions hi ha un silenci espès. Com tampoc es fa l’exercici d’acarar
l’Islam amb si mateix.
Per
no incomodar als nostres conciutadans musulmans es callen dubtes i reflexions
que haurien de ser ja evidents. L’Islam hauria de revisar les seves creences bàsiques
i els seus fonaments teològics. És una trampa tranquil·litzadora afirmar que
els terroristes que actuen en nom de l’Islam no són musulmans. Error. Són
musulmans que estan convençut que l’Islam els crida a la gihad per estendre la
seva fe a tot el món. Han de ser els mateixos musulmans els que afirmin que
l’Islam està contaminat per unes visions contraries a la fe genuïna de
Muhàmmad. No fer-ho es continuar instal·lats en la confusió. Per entendre’ns,
l’Islam ha de fer el mateix que els cristianisme feu, en un moment, amb les Creuades o, en un temps més
recent, amb el franquisme: entendre i comprendre que havien de demanar perdó
d’una interpretació de la fe en Jesús que havia corromput l’essència de
l’Evangeli. Aquest és el gran repte que té per endavant l’Islam. L’Islam s’ha d’enfrontar
amb ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada