Tot
i aquestes adulteracions conceptuals el llenguatge vulgar ha acabat imposant el
terme gihad per exemplificar la radicalitzat extrema de l’Islam i el gihadisme
com a sinònim de terrorisme d’inspiració islàmica. Al fer ús d’aquests termes
fora bo no ignorar que hi ha musulmans que, des d’una experiència religiosa,
fan de la seva vida una gihad de perfecció interior.
Pierre
Conesa en el seu informe “Quelle politique
de contre-radicalisation en France”
proposa, a fi de moure’s en un marc semàntic correcte, parlar de “moviment salafista radical" o de “salafisme gihadista” enlloc de "moviment radical islamista". És
evident que el terme "islamista"
és ambigu i un ús pejoratiu obvia l’existència d’un islamisme radical que és
polític, però no violent. Tot i que el mateix comentari es pot fer en relació
del terme salafisme, els experts consideren que pot fer-se servir l’expressió “moviment salafista radical” perquè ajuda
a establir una atenció d’alerta davant d’un interpretació de l’Islam que pot
tenir una deriva cap el terrorisme. Existeix una lectura del salafisme
originada a l’Aràbia Saudita que és un bon brou de cultiu per la transició cap
el radicalisme polític-religiós perquè prohibeix tota interpretació de l’Alcorà
i frena la integració social. Cal tenir present que ni el salafisme és l'única
font dels radicals islàmics violents, ni tots els terroristes són salafistes
Un
altre terme que mereix una petit aclariment és el concepte desradicalització.
Aquesta idea, aplicada com estratègia d’intervenció social, és fa servir avui
en el context europeu per combatre el radicalisme adoptat per alguns musulmans
i per evitar que pugui derivar en formes d’extremisme terrorista. En l’informe
del Senat francès s’afirma que la
desradicalització “consisteix en
un conjunt d'accions socials, psicològiques o de comportament per ajudar els
individus radicalitzats de renunciar a anar més enllà en els processos que
condueixen a la violència física o verbal i per tornar a un estil de vida legal
i pacífica". Aquesta separació, segons es diu en aquest informe "es refereix a la sortida d'un o més
individus de la violència política” com poden ser el casos persones,
considerades jihadistes que tornaven de Síria i l'Iraq. Aquest procés suposa
que persones que s’hagin incorporat a l’Islam radical una vida normal i sigui
evident la seva renúncia a la violència com estratègia política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada