L’ús cultural de tapar-se els cabells

Diu Lamia Karray en el seu llibret El Hijab que estudis científics revelen que des de la prehistòria les dones tenien la costum de cobrir els cabells. Diverses troballes demostren que aquesta circumstància es apreciada a la civilització sumèria, a Mesopotàmia, 4.000 anys abans de la nostra era. En aquests casos es suposa que aquesta costum no tenia els seus orígens en un fet religiós, sinó en la distinció de classe social. Molts anys després, el primer rei d’Assíria, en el segle XII abans de la nostra era l’ús del vel esdevingué obligatori per les dones. Aquesta pràctica perdurà en diferents civilitzacions de l’Orient Mig durant molt segles.

El judaisme incorporà aquesta costum, però fou el cristianisme qui construí una narrativa per justificar-la. Sant Pau, a la primera carta dels Corintis justifica i obliga a les dones a tapar-se els cabells. “Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l'home, no s'ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l'home. No és l'home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l'home. Ni tampoc l'home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l'home. Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al cap un signe de la dignitat que té” (1Co 11,5-10).

Les paraules paulines, sense fer esment a una base teològica pròpiament de l’ús del vel, aporta una argumentació per justificar que les dones es cobreixen els cabells. Es bo recordar aquest fragment de la carta als Corintis, perquè alguns cops algunes reflexions fetes des de la pròpia fe cristiana, obliden que en la seva tradició també hi havia unes orientacions que fomentaven l´ús del vel en les dones. En aquest text sant Pau descriu una visió pejorativa de la dona, de tal manera que l’esment al vel aporta una connotació de segregació a les dones per considerar-les inferiors als homes.