La raó política socialdemòcrata és moral.

La cultura política dominant en les societats occidentals s’ha despreocupat en excés de les qüestions morals. L’acció de govern sovint és amoral en el moment de la seva presa de decisions i els governants són jutjats, no per la justesa de les seves decisions sinó per la seva eficàcia. Els criteris economicistes han substituït els referents morals. Determinada esquerra política, sota la urgència d’assegurar el bon govern dels afers públics, han accentuat la visió pragmàtica de la política. Obsessionada per poder presentar balanços econòmics equilibrats i sostenibles han menystingut la importància de l’ètica alhora de prendre les decisions.

Aquesta situació ha provocat la substitució del relat polític per una simple caricatura i l’oblit dels ideals. Sense ideals la política ha esdevingut la gestió de la realitat i del seu present sota l’atenta mirada dels comptables de l’estat. Tot era admès per quadrar les finances públiques a fi d’evitar el desajust. Sota l’aparent acord a uns referents comuns, la socialdemocràcia europea s’ha adaptat a aquesta situació. La majoria dels governs comunitaris, al marge de la seva adscripció ideològica, s'han allunyat dels ideals socialdemòcrates. Sobretot s’han girat d’esquena als anhels morals que justificaren la cultura política socialdemòcrata. A la fi de tota una etapa present, la socialdemocràcia europea s’ha quedat sense un relat polític propi distintiu d’altres propostes polítiques. La política sembla haver-se reduït a una cursa sense límits per arribar i mantenir-se en el poder. Aquest objectius anul·la tota altra consideració i, de manera preocupant, el motiu de la raó política socialdemòcrata,