dimarts, 26 de gener del 2016

Abd al Malik ibn Marwan, el califa innovador de l’islam II

Durant el califat d’ Abd al Malik els musulmans abbàssides d’Irak no deixaren de conspirar contra ell. Per aquella època, l’any 680, les autoritats iraquianes feren encunyar una moneda amb la inscripció Mhmd. Per primera vegada apareixia aquest terme en l’univers cultural islàmic com una designació impersonal. Com a resposta a aquest desafiament, el califa feu inscriure l’any 696 el mateix mot en els frontons del temple de la Cúpula de la Roca i fer que les noves monedes tinguessin, en una cara la seva efígie com a califa i, en l’altra, l’expressió “Mhmd rasul (el missatger) Lla”. De manera fàctica, Abd al Malik, s’apropià en benefici propi del mot Muhàmmad sense fer esment a cap antecedent. Alguns experts consideren que pels omeies i els abbàssides d’aquella època el mot Mhmd no evocava el record a un profeta musulmà, sinó una manera de dignificar l’exercici del califat. Abd al Malik ibn Marwan més endavant, a més de gravar-hi "en el nom de Déu, va incloure-hi "Déu és únic, Déu és etern". Aquesta decisió molestà als alfaquís (doctors de la llei islàmica) i per això denominaren a la nova moneda makruha (odiada). L'emperador bizantí va rebutjar l'ús d'aquesta moneda provocant una important crisi monetària l’any 692, un conflicte més dels que existí entre els dos regnes veïns. 

 Una de les intervencions religioses importants del califa Abd al Malik ibn Marwan fou la modificació del text corànic que havia establer Uthman ibn Affan, tercer califa i company de Muhàmmad. La novetat intruïda per aquest califa fou la incorporació de vocals al text escrit. Aquesta innovació molestà molt als musulmans conservadors de Kufa que eren partidaris de la lectura de l’alcorà feta per Ibn Massud. Aquest beduí, d’origen humil, fou un dels primers conversos a l’islam, es comentava que podia ser la tercera persona que havia adoptat la religió musulmana després de Khadija bint Khuwàylid i Alí ibn Abi-Tàlib (les fonts no estan d'acord, i algunes diuen que fou el sisè). Pel seu contacte directe amb Muhàmmad, segons la tradició musulmana era qui li duia les sandàlies, va tenir coneixement de l'Alcorà de primera mà i fou el primer que va intentar la seva lectura pública a la Meca, davant l'hostilitat dels pagans locals. 

 Pel que diuen els hadits Ibn Masud és considerat com una important font d'interpretació del text sagrat dels musulmans i és una de les quatre persones que el varen aprendre de memòria, conjuntament amb Salim Abu Mawla Hudhayfah, Ubayy Ibn Ka'b i Mu'adh ibn Yabal, tal com s’esmenta en el hadit 4.504 de la recopilació Sahih Muslim. En aquest text de la tradició islàmica s’explica que “Masruq va dir: Solíem anar a Abd Allah ibn Amr per parlar amb ell - o anar a casa d'Ibn Numayr. Un dia, parlant de 'Abdullah Ibn Mas'ud davant d'Abdullah ibn Amr, aquest exclamà: Vostè ha parlat d'un home que mai deixaré d'estimar perquè he sentit al Missatger d'Allah (la pau sigui amb ell) dir alguna cosa sobre ell. Vaig escoltar al Missatger d'Allah (la pau sigui amb ell) dir: "Pren l'Alcorà de quatre persones: Ibn Umm Abd (Abdullah Ibn Masud), el primer de nomenar, Mu `adh ibn Jabal, de'Ubayy Ibn Ka'b, i Salim, l'esclau alliberat d'Abu Hudhayfa". Aquest circumstància feia que els musulmans més ortodoxos preferien l’Alcorà aprés a partir del que Masud havia sentit i transmès. També es pensa que Ibn Masud fou l’autor d'una compilació de sures de l’Alcorà que es feu servir durant tres segles. Tot i aquesta referència d’autoritat, el califa Abd al Malik ibn Marwan acabà imposant la seva modificació de l’Alcorà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada