L’espai
polític ha conegut l’aparició de dues forces polítiques que venen a disputar l’espai
electoral dels partits tradicionals tant per la dreta com per l’esquerra.
Ciutadans, tot i ser relativament nova, té una petita trajectòria que li permet
reflexionar sobre la seva experiència d’encerts i fracassos. Ha passat de ser
considerat una formació política emergent a veure devaluades lleugerament les
seves expectatives. No està resultant tan decisiva per la governabilitat
general, malgrat que tenen un pes específic en algunes comunitats autònomes i
en el món local.La situació de Podemos és diferent. Si bé ha tingut un
important suport electoral, la seva trajectòria està plegada d’errors
continuats i de promeses electorals que, tard o d’hora, són desmentides.
Podemos,
en les eleccions europees, per exemple, prometé aconseguir una renda bàsica universal
i poc mesos després reconegué que s’havien equivocat en fer aquesta promesa.
També prometeren durant les eleccions generals que, a més del grup de l’estat, tindrien grups parlamentaris diferenciats pels
seus grups de Catalunya, Galícia i València. Però, alhora de la veritat, això no ha estat
possible pel reglament del Congrés de Diputats. La sospita és, ¿no coneixien el
reglament? ¿per què prometeren uns grups que ja se sabia que no eren
possibles?. Una altra prova d’inexperiència han estat els errors comesos en la
negociació de la presidència de les Corts i la constitució de la seva mesa. Per
la seva matusseria el PP i C’s tenen la majoria en la mesa amb una proporció
que no es dona en el plenari del Congrès. A més de novells, Podemos han fet el passerell.
Davant d’aquesta reiterada mostra d’actuar com uns novells i passerells, hom
pot dubtar sobre la consistència que tindran en la defensa de la seva promesa
de referèndum de Catalunya. El temps ens ho aclarirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada