Hi
ha persones excessivament obsessionades per acomplir cegament les normes, fins
i tot quan són injustes o no ajustades a la realitat. Per a ells, el valor està
en allò que diu la norma, no en el sentit del que està reglamentat. En política
és el dilema entra democràcia i legalitat o, en un altre nivell, entre moral i
decisió democràtica. Cal saber discernir el que és important i, sobretot,
adonar-nos que primer són les persones que les normes i els reglaments. “Tot caminant, el deixebles començaren a
collir espigues, però els fariseus deien: “Mira, ¿com és que fan una feina que
no es permesa en dissabte?”. Jesús els respon: ¿No he llegit mai que va fer
David en cas de necessitat” (...) “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per al repòs del
dissante” (Mc 2, 23-28)
¿Quin
lloc ocupa la lluita per la justícia en la nostra vida?. Aquesta és, ben segur,
una de les preguntes centrals que ens hem de fer. Les actituds farisaiques es
distingeixen per proclamar el seu interès per la justícia i no fer-hi res al
seu favor. Hem de fer el contrari que fan aquestes persones. "Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia
un home que tenia la mà paralitzada i ells (els fariseus) esperaven a veure si
el curava en dissabte per poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia
paralitzada la mà "Posa't aqui al mig". Llavors li preguntà:
"¿Què s'ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo?" (Mc
3,1-6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada