Glosses per la vida quotidiana

Les persones tenim la vida organitzada per esperances. Avancem a base de confiar que una sèrie de futurs es realitzaran. Hi tenim posades les nostres esperances. Però tot sovint les coses no surten com havíem previst. Quan això passa, ens frustren i ens assalten les decepcions. És molt habitual que passi això. Baixa, em dóna la impressió que tenim més desenganys que encerts en les esperances.

Quan passa tot això poden podem preguntar-nos si aquestes esperances estaven ben fonamentades. ¿Podrien ser certes aquestes esperances?, ¿quines són les raons per aquesta esperança?, ¿eren esperances o il·lusions?. Moltes de les frustracions per aquests desenganys provenen d’un error de càlcul: hem basat l’esperança en petits autoenganys que ens hem fet a l’edificar les esperances en aspectes fútils o equivocats, incapaços de ser fonts d’esperança. La felicitat personal, la tranquil·litat d’esperit apareix quan les esperances estan ben fonamentades. Esperances construïdes sobre terreny sòlid. “Tenia posada l’esperança en el Senyor. Feliç l’home que té posada l’esperança en el Senyor la seva confiança i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses” (Sl 39)