El miracle de compartir

Les societats modernes són holístiques, això vol dir que el tot es sempre més que la suma de les parts. Aquest conceptes està molt estès entre els fenòmens socials, per exemple, es diu que les coalicions electorals sempre arrosseguen més vots que si els diferents partits anessin per separat. Això és així. El mateix que passa en diferents àmbits socials també és observable en les relacions socials. Quan les persones decideixen compartir els seus recursos resulta que s’observa un efecte multiplicador. Hi ha més recursos disponibles que la simple suma dels aportats per posar en comú. Sembla un miracle.

Aquesta reflexió més pròpia de les teories de la complexitat i dels caos, té una projecció en l’àmbit de l’experiència cristiana i el creixement personal. Un camí cap a la felicitat és saber compartir les coses des de la generositat. El gest de compartir té l'efecte multiplicatiu. L'egoisme ens tanca i aïlla dels demés. Gràcies a posar les coses a disposició de tots, fins i tot en els moments d'escassetat, tothom se'n beneficia. El relat del miracle de la multiplicació dels pans i els peixos (Mc 6,34-44) és un bona il·lustració de tot això. Jesús es troba amb una gran gentada “i se’n compadí”. Després d’estar una estona instruint-los els seus deixebles s’adonaren que era tard i proposen a Jesús “acomiadeu la gent: que se’n vagin a les cases i als pobles de la rodalia a comprar alguna cosa per menjar”. La resposta de Jesús és que siguin ells qui els donin de menjar. Però els deixebles s’hi neguen “¿voleu que anem a comprar els pans que necessitem per a donar-los menjar? Costarien un dineral”.  Per continuar el relat seguint amb  l’evangelista Mt 14,13-19. Jesús insisteix als deixebles “doneu-los menjar vosaltres mateixos” i aquestes responen “aquí només tenim cinc pans i dos peixos”. Jesús digué “porteu-me’ls aquí”. Després de fer seure la gent a l’herba i Jesús beneir els cinc pans i els dos peixos “partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent”.

El relat és una metàfora de l’eucaristia, cert. Però també evoca el valor de l’efecte multiplicador del compartir perquè és així com es pot interpretar el que diu Mateu a continuació “tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures. El miracle d’aquest relat és que quan les persones comparteixen no hi ha escassetat, al contrari.