Mentre una part del país està pendent del que decideixen uns polítics en relació a la presidència de la Generalitat, una altra part segueix treballant per que no s’aturin les industries, en els camps es vetlla pels primers brots, les xarxes dels pescadors s’alcen a trenc d’alba i les empreses de serveis procuren fer la seva feina i aportar riquesa. El país segueix treballant mentre la classe política, junt amb els opinadors mediàtics que els envolten com eixam àvid de notícies, confabulen el futur polític. En paral·lel és percep desencís, sorpresa, autonomia i perplexitat. No havia detectat tan desinterès i cansament de la política en els meus amics com aquests dies. Consideren que la política està fallant en allò que sembla essencial: el consens i l’acord. L’anònima societat catalana, però que té noms i cognoms individuals, que en un moment generà il·lusió creant un projecte col·lectiu de camí cap la independència no es mereix la dilatància d’alguns polítics i l’ofec que altres fan al procés de sobirania. No és pot avançar amb exclusions. L’ofici de polític avui està creant desconcert en els ciutadans. La ciutadania la impressió de que alguns polítics no diuen en públic el que pensen, altres no pensen el que diuen i en altres moments alguns governants es perden en moviments tacticistes, practiquen la filigrana dels esgrimistes a veure quin profit en poden treure.
La regeneració de la política també haurà de canviar aquests comportaments que reflecteixen una manera d’entendre i fer la política en el segle XXI. Hi ha moments que la política es mou en codis propis del segle XIX. No per cridar més, anar vestit de manera inconformista o lluir samarretes amb ocurrents inscripcions els polítics són portadors d’una nova manera de fer política i, sobretot, generen unes propostes que aportin confiança. Tinc la impressió de que les institucions polítiques estan presoneres d’una comprensió arcaica de la política que es manifesta en els relats, en les actuacions i en les formes de molts polítics. Al final, dóna la impressió que alguns polítics, en lloc de preguntar-se si el que fan és útil per la defensa dels interessos dels ciutadans, les seves preocupacions es centren en la defensa de la seva sort personal perquè el seu interès està en defensar la seva supervivència dins del complex sistema polític. La regeneració política exigeix revisar aquesta manera de comprendre la governança del sistema polític. La crisi institucional oberta a partir del 27S hauria de servir perquè la societat catalana s’adonés que, a més del camí cap a la independència, hem de posar-nos d’acord en incorporar a l’agenda del bon govern la necessitat d’una nova política. No es pot posar el vi nou del sobiranisme en els bots vells de la política tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada