Cebrià Pifarré, una mirada plena de fe

Avui ha mort el pare Cebrià M. Pifarré, monjo de Santa Maria de Montserrat. Un altre company de cor l’ha definit magníficament: va saber unir afecte, senzillesa i saviesa. Comparteixo aquestes paraules. És el record que tinc del pare Cebrià. El coneixia des de feia molts anys. Sempre vaig experimentar l’acolliment càlid que em dispensà en tot moment. La seva cordialitat facilitava l’acompanyat dels seus consells. Parlava de manera dolça i les seves paraules descansaven en la força d’una mirada aparentment ingènua. La seva saviesa provenia de la seva peculiar reflexió sobre la vida que ell sabia conduir cap la cura de les ànimes. Era partidari de la llum, la raó, la ciència, la cultura i la bellesa, les quals creia que guanyarien sempre a la intolerància, l'obscurantisme, l'integrisme, el fanatisme i la lletjor.

A part de nombrosos articles i estudis de litúrgia i d’espiritualitat monàstica, serà recordat per la seva erudita obra Literatura cristiana antiga entorn als Pares de l'Església. És un llibre extraordinari, útil i pràctic perquè ajuda al lector a comprendre el món de la literatura cristiana antiga, grega i llatina dels anomenats Pares de l’Església. L’encert d’aquesta del pare Cebrià fou complementar cada capítol amb una sèrie de comentaris de caire històric, teològic, espiritual i litúrgic que conviden al lector a aprofundir els temes i fer un treball de reflexió personal. També conté una precisa antologia de textos que, com escriví l’autor amb la seva fina sorna, no pretén ser un zàping literari sinó una proposta de lectura atenta.

El pare Cebrià fou un monjo referent per moltes persones tant a dins com a fora del monestir de Santa Maria de Montserrat. Les seves homilies convidaven constantment a repensar la fe de forma natural i amb total llibertat. El seus comentaries, les seves observacions i les seves meditacions reconfortaven l’esperit i aporten la intel·ligència necessària per comprendre els nostres temps i arrelar l’experiència creient al context del nostre temps. El pare Cebrià llegia la vida amb els ulls del cor gràcies a una experiència de fe fonamentada en la comunió dels pobres de Regne de Déu. N’estava convençut que aquesta era la base de fe i així ho transmetia de manera sincera i amigable. Descansa en pau Cebrià. Que Déu l’aculli entre els Sants; que la teva pau ens il·lumini i que des del cel el teu amor ens acompanyi.