Explica Zygmunt Bauman que la crisi actual de la democràcia és el col·lapse de la de la confiança. És totalment cert. Poden fallar les institucions, els medis polítics de la governança i altres recursos articulats per fer un bon govern, però tot això són instruments al servei de la política i com a tals són millorables i intercanviables si cal. Però, el problema no està en aquests recursos, sinó en les capacitats dels polítics. Són les persones les que es haurien d’estar en el centre del procés de renovació política. L’error pot estar en pensar que canviant els instruments hem resolt el problema.
Entorn als polítics existeixen moltes sospites que afecten la confiança que mereix tot líder. La crítica als polítics es reduïa, en els darrers temps, a condemnar els comportaments que evidenciaven corrupció i mal ús dels fons públics. Com a molt, el desafecta amb alguns dirigents polítics podia atribuir-se a la seva poca capacitat d’empatia o als comportament autoritaris que traspuaven. Però ara la crítica va més enllà d’aquests aspectes morals i senyalen les mateixes capacitats dels polítics. Hi ha la sospita que alguns d’ells no tenen la idoneïtat adequada per atendre els complexes problemes de les societats contemporànies. El col·lapse de la democràcia, afirma Bauman és per incapacitat dels polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada