Hem
d'estar convençuts de nosaltres mateixos, hem de confiar en les nostres
capacitats. És important sentir-nos segurs i, al mateix temps, saber dubtar.
Pot semblar contradictori, però no ho és. L'esperança a que estem cridats ens
dóna seguretat , aporta fermesa a les conviccions i dóna confiança. "Alceu vers ell la mirada. Us omplirà
de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen
el Senyor, els escolta i els salva del perill" (Sl 33)
Hem
de ser misericordiosos. El mot no aixeca passions, però cal tornar a donar-li
el sentit conceptual profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a
acollir en el cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i
limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar
desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui
estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix la
misericòrdia. “Compadiu-vos de mi, Déu
meu / Compadiu-vos de mi / Em vos trobo refugi, m’acullo a l’ombra de les
vostres ales, fis que passen aquests mals”. (Sl 56)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada