No fa masses anys impartia un
seminari de Lideratge polític. Llavors explicava que la ciutadania atorga el
lideratge polític, entre altres raons, a qui és capaç de llegir bé la realitat,
detectar els seus principals problemes i proposar les millors alternatives per
resoldre’ls. També explicava que els líders polítics ho són perquè tenen la
capacitat de situar sense dissimular als ciutadans davant dels seus problemes i
els ajuden a créixer personalment construint un futur diferent. El principi de
realitat resulta bàsic per generar confiança i és fonamental assumir-lo en tota
la seva complexitat.
He quedat sorprès escoltant les
darrers declaracions d’alguns dirigents del procés independentista. Alguns d’ells,
i no és el cas de president Puigdemont, s’han apressat en un vertiginós exercici
d’autocrítica. Escoltant algunes de les coses dites m’ha entrat vertigen. He
sentit dir que s’explicaven aquelles coses que sonaven bé o que ajudaven a
cohesionar a la gent i també s’ha dit que no hi ha independència perquè no hi
ha una majoria que la vulgui. Més d’un ha dit que havien estat ingenus al no
avaluar correctament la força repressiva de l’Estat.
Si tot això és veritat ¿per què
no es va deixar al president Puigdemont convocar eleccions?; ¿per què se’l pressionà
per terra, mar i aire per no convocar eleccions? ¿per què se’ns va fer creure
que s’havia declarat la independència, quan ara alguns d’aquests dirigents ens diuen
que només fou un gest simbòlic perquè no hi havia consistència jurídica?. Els resultats de la manca de principi de
realitat són palmaris: mig govern a la presó i l’altre a l’exili, els Jordis a
la presó i el la capacitat d’autogovern dels catalans intervinguda. Però,
seguirem lluitant per la independència i per recuperar el govern legítim de
Catalunya. Pot ser el que caldrà és pensar lideratges nous per nous temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada