Vivim moments excepcionals perquè la societat catalana ha
de donar resposta a grans reptes polítics i socials. En aquests moments cal
tenir el cap ben endreçat i l’esperit asserenat per valor i jutjar amb rectitud
i tenir la llibertat d’actuar en consciència. Guiats per l’amor, la voluntat de
fer el bé i respectar les persones. Ser pacificadors i acollidors del qui no
pensen com nosaltres.
La persona
justa, compassiva i benigne,
és llum que
apunta a la fosca.
Sortós l’home
que presta de bon grat,
que disposa a
consciència els seus afers..
(Salm 111)
Ens ha de sortir del cor respectar les altres persones.
Les hem d’estimar i tractar-les amb el respecte que mereix la dignitat que
tenen. En elles es manifesta la profunditat de la condició humana. Hem de saber
trobar en els altres el rostre de la humanitat. ¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en
vosaltres. Si algú profana el temple de Déu, Déu li demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i
aquest temple sou vosaltres. (1Co 3,16-17)
De jove cantava amb tota l’ànima “Vull ser lliure, abans
de ser un esclau enterreu-me sota el fang i deixeu-me viure en pau i llibertat”.
Han passat els anys i aquest anhel segueix en peu. Llibertat i pau, pels altres
i per mi. Llibertat per no ser presoner de situacions injustes i pau interior
per tenir la serenor per lluitar a favor de la justícia.
Que hi hagi
pau dintre teu. Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.
(Salm 121)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada