L’Alcorà, paraula de Déu per obra humana. XIV

Alguns erudits dels primers moments de l'islam van escriure vàries obres analitzant la confusió existent al voltant dels documents islàmics doctrinals originals. D'alguns d'aquests textos es dedueix que en aquella època el terme Qur'an no es referia a cap llibre, tal com l’entenem avui sinó més aviat al conjunt de tot allò que les persones havien entès i percebut del que havia transmès oralment per Muhammad. Amb el pas del temps, aquest record es va complementar amb fixacions escrites per tal de retenir millor el contingut de les paraules de Muhammad. En aquests primers moments la comunitat musulmana posseïa el llegat de Muhammad, bé en forma de transmissió oral o escrita sense diferenciar el que seria el futur Alcorà i la tradició dels hadits. La separació d'aquest material heterogeni en dos corpus diferents va ser relativament tardana. En un primer moment tot estava barrejat. 

Molts especialistes consideren que el procés d'elaboració dels textos sagrats islàmics fou complex i bastant problemàtic. És molt possible que al principi de l'islam la comunitat musulmana disposés de moltes sentències relacionades amb Muhammad. Simplement eren considerades paraules sagrades perquè el seu origen era el propi Muhammad i per aquest motiu circulaven entre els musulmans d'aquell temps. Aquest corpus doctrinal fou progressivament depurat i diferenciat per originar els dos grans textos de l'islam: l'Alcorà i els hadits. Aquests dos textos representen, en la tradició islàmica, la Paraula de Déu i les tradicions de Muhammad. Alguns erudits estudiant l’anomenat sermó de l'adéu de Muhammad, observà la indecisió que va haver-hi en situar algunes paraules en l'Alcorà i altres en els hadits. Un exemple evident d'aquest situació són també els denominats hadit Qudsi paraules pronunciades per Déu mateix que en el seu moment no varen saber col·locar-se en l'Alcorà i van ser incorporats en els hadits. Els hadit Qudsi, anomenats hadits sagrats, també coneguts com hadit Rabbani o hadit Ilahi, traduïbles com hadits divins, son uns hadits considerats revelats per Déu i enunciats per Muhammad. La cadena de transmissió es remunta directament a Déu. Per la seva naturalesa es consideren com a revelació extra-alcorànica.