La nostra societat ha banalitzat
la mort fins el punt que ja no infon respecte fins que es mor alguna persona
del nostre entorn. Llavors tot són preguntes sense massa resposta. Quan passa
això ens envaeix la tristor i ens sentim desvalguts. Cal trobar el sentit, més
enllà de la circumstància concreta d’un fet que aparentment que ens sembla
totalment irreparable. Jo sóc la resurrecció
i la vida, diu el Senyor, els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i
tots els que creuen en mi, no moriran mai més. (Jn 11,25-26)
Per damunt de tota llei hi la
caritat. La capacitat d’estimar, d’entendres, de pacificar i fer el bé. Si no
hi ha amor, fins i tot en política, tot s’esvaeix endut per l’egoisme. Sense
amor, la llei és l’escut per emparar els interessos personals i oprimir els
legítims drets dels altres. Un dissabte,
Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells
l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Jesús
tenia al davant un malalt, preguntà als entesos en la Lleu i als fariseus: “Es
permès o no de curar en un dia de repòs? Però ells callaven.
Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar.(Lc 14,1-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada