Permeti’m explicar una anècdota. Un professor universitari, d’origen àrab i immigrant, fa més de vint-i-cinc anys que viu a Catalunya, pare d’un jove adolescent m’explicà l’experiència viscuda amb el seu fill. Ha observat que aquest noi, davant la pressió xenòfoba rebuda contra ell en l’institut ha intentat reconstruir una nova identitat basada en elements religiosos construïts a partir d’informacions trobades en les xarxes socials. Paradoxalment, la família d’aquest noi no és religiosa. La direcció de l’institut s’ha inhibit de l’assetjament xenòfob rebut per aquest noi. El procés de redefinir una nova identitat viscut per aquest noi sembla donar-se en altres nois que han passat un procés similar.
Aquest cas m’ha fet reflexionar sobre les deficiències que té la societat catalana en el processos de crisis d’identitat en els fills d’immigrants. Es tracten de nois i noies, catalans d’origen, escolaritzats a Catalunya i que en un moment de la seva vida, per algun motiu, no sempre coincident, es pregunten sobre la seva identitat. Aquest fet no és gens estrany en una societat en la qual els individus es defineixen per múltiples identitats. Doncs bé, quan aquests nois s’interroguen sobre quina és la seva identitat i cerquen en els orígens dels seus pares algunes referències, les comunitats de vincles on els seus pares tenen les seves referències, no ofereixen respostes convincents per satisfer la inquietud d’aquests joves. L’alternativa que tenen aquests joves no és gens bona. Les xarxes socials van plenes de pàgines dissenyades per captar aquests joves i proporcionar-los uns referents d’identitat perfectament estudiats per afavorir la seva radicalització i hostilitat a la societat que ha acollit als seus pares. Les polítiques contra la radicalització islamista han d’abordar millor aquestes situacions i entendre que a més de les mesures policials, sempre necessàries, cal prendre iniciatives més encaminades a enfortir el sentit de pertinença a la societat i a donar resposta a les preguntes sobre la identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada